El Museu de la Rajoleria ha acollit aquest dijous la presentació de les conclusions del procés de disseny urbanístic participatiu 'Infància amb Paiporta. Arrancant motors'. El procés s'ha portat a terme a les sis escoles paiportines, amb alumnat d'entre 6 i 12 anys, en una iniciativa de les regidories d'Educació i d'Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat, junt amb l'estudi d'arquitectura Nadal Villena.
Durant els últims 9 mesos, més de 230 xiquetes i xiquets, a més de desenes d'agents clau de les comunitats educatives, tant formals com informals, les AMPAs i tècnics municipals, han treballat de manera conjunta per a extreure el punt de vista de la infància sobre les necessitats i fortaleses amb què compta Paiporta. Aquest treball s'ha plasmat en un informe de més de 100 pàgines, un documental i una exposició, que es pot visitar al Museu de la Rajoleria. L'informe es distribuirà als centres educatius, que també comptaran amb una còpia del documental.
Les conclusions són clares: Paiporta necessita reconnectar els seus espais clau, reactivar-los i regenerar-los. Les xiquetes i xiquets, a més, reclamen nous espais per a jugar més enllà de les places amb jocs infantils i el poliesportiu municipal que és, de llarg, l'espai més valorat per la infància. Les criatures del poble apunten, a més, al barranc de Xiva, que travessa la població, com una àrea a explorar i de la qual es pot treure molt de partit.
A la presentació de les conclusions han assistit l'alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, el regidor d'Educació, Alejandro Sánchez, i el d'Urbanisme, Pep Val, acompanyats d'altres membres de l'equip de govern i representants de les comunitats educatives i les AMPAs dels col·legis paiportins.
"Incorporarem les demandes de la infància de Paiporta a les polítiques municipals. Aquest treball no es quedarà en un calaix. Fins ara, s'havia ignorat a les xiquetes i xiquets com a part de la ciutadania; elles i ells no són el futur, són el present del nostre poble, i les seues aportacions ens donen una perspectiva inèdita i que hem de tindre en compte", ha afirmat l'alcaldessa, Isabel Martín.
"La incorporació dels més menuts i menudes en els processos participatius promou la seua visibilització en la presa de decisions, especialment en qüestions com aquesta, que tenen a veure amb la gestió dels espais públics i privats del poble que transiten diàriament. Aquest és el nostre objectiu: donar veu a la infància en el disseny de la Paiporta que volen", ha expressat el regidor d'Educació, Alejandro Sánchez.
Les conclusions
En aquest primer tram del procés participatiu, l'alumnat ha posat de manifest que la ciutat, per a elles i ells, és "una combinació de blocs d'habitatge i carreteres que connecten escoles com a nodes de quotidianitat i espais d'oci inconnexos i anecdòtics". En aquest sentit, Paiporta necessita reconnectar-se, facilitar els desplaçaments entre els punts importants del poble, com són les mateixes escoles, els edificis culturals, l'estació o els parcs. I aquesta comunicació ha d'estar a l'abast de les xiquetes i xiquets.D'altra banda, de l'anàlisi de necessitats es desprén que Paiporta necessita reactivar-se, en el sentit de promoure l'ús d'infraestructures que es troben infrautilitzades. Es tracta d'equipaments que ofereixen possibilitats, però que no es fan servir suficientment o amb la intensitat que permeten. Per últim, i dins d'aquest resum, Paiporta necessita regenerar-se, és a dir, buscar nous usos per a equipaments i estructures antigues.
Per a tancar l'acte, varen aportar la seua experiència l'arquitecte valencià expert en urbanisme participatiu, Arnau Boix, que forma part de l'equip guanyador del concurs internacional per a reformar La Rambla de Barcelona, i Marta Murciano, exdirectora del CEIP Ciutat de Cremona d'Alaquàs.
Boix va detallar l'èxit del procés participatiu de la gran avinguda d'una capital mundial, un procés complex, i va aportar algunes idees per a continuar escoltant l'alumnat i les comunitats educatives paiportines. Murciano, per la seua banda, va apostar per aprofundir en la participació d'aquestes comunitats, i va afegir que el seu desenvolupament és la clau perquè les actuacions que es porten a terme siguen considerades com a pròpies per la ciutadania.
El treball de disseny urbanístic participatiu amb les comunitats educatives paiportines continuarà en els pròxims mesos amb el repte de dissenyar 'Camins educatius', és a dir, rutes escolars segures perquè les xiquetes i xiquets acudisquen als centres sols, a peu o amb mitjans de transport sostenibles, i amb total seguretat.