Fundació Pro-AVE lamenta les perspectives "gens esperançadores" per a l'engegada del Corredor Mediterrani pels retards, la situació política d'Espanya, la "incertesa pressupostària", la "paràlisi" del sector públic i el "llarg període electoral", encara que reconeix que el Govern ha "manifestat verbalment el compromís amb la infraestructura i el ritme licitador ha augmentat".
En una missiva, el president de l'organització, Federico Félix, recorda que l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa "va generar grans esperances en ser nomenat el ministre de Foment, el 'mediterrani' José Luis Ábalos".
Es tracta d'una infraestructura "massa rellevant perquè els polítics, de tots els partits, no li dediquen la deguda atenció, com de fet ve ocorrent fins ara, adverteix Félix.
Per açò, assegura que la societat civil no va "ni a tolerar ni a permetre que els jocs polític-electorals, que a ningú li interessen, retarden, perjudiquen o posen en perill una infraestructura vital per al benestar i el progrés social i econòmic del país".
"Centren-se a resoldre els problemes seriosos del país, i en particular la immediata execució del Corredor, que a punts espanyols pot afectar. El país ho agrairia i els ciutadans canviarien la pobra imatge que avui tenen de les institucions públiques i dels polítics", reivindica el titular de Pro-AVE.
Entre les raons que esgrimeix per a defensar el Corredor està la que "en un món globalitzat i en canvi constant, les oportunitats dels territoris de mantenir el seu nivell de desenvolupament i benestar depenen de la capacitat dels seus representants públics de tenir clar quines són les polítiques fonamentals i convertir-les en qüestió d'Estat mereixedores d'un ampli suport parlamentari".
CONSENS A LLARG TERMINI
Com a exemple, apunta la política educativa, la R+D+i, les infraestructures estratègiques o el foment d'activitats de futur en les quals Espanya puga posicionar-se avantatjosament. Totes són, al seu judici, polítiques de llarg termini i en les quals "un ampli consens resulta fonamental", malgrat que "desgraciadament, els representants públics estan més interessats a desgastar que a servir a la societat"."Fins fa ben poc", Félix assenyala que aquest era el cas del Corredor Mediterrani, "una infraestructura fonamental per al present i futur econòmic i social del país i a la qual els nostres governants li havien donat l'esquena". De fet, recorda que el projecte es va considerar "estratègic pel món empresarial valencià des dels anys noranta del passat segle".
Segons ell, el govern de Zapatero i el de Rajoy ho van assumir formalment, però "la seua execució amb prou faenes s'ha materialitzat en deu anys, si bé entre 2016 i 2018 es van aconseguir avanços en la planificació, segurament fruit de la pressió social i empresarial".
I reivindica que la seua transcendència i "caràcter vital" deriva que constitueix "un mitjà de transport crític per a més del 50% de l'activitat exportadora d'Espanya, orientada fonamentalment al mercat europeu". Una posició competitiva que avisa que es veu "minvada de forma accelerada en mancar de connexió ferroviària en ample europeu".
COSTOS, DIFICULTATS D'ACCÉS I PREOCUPACIÓ AMBIENTAL
Félix apunta com a motius que els costos del transport "en molts casos suposen una autèntica fortuna que repercuteix directament en els productors agrícoles, amb el consegüent minvament del seu ja infringida economia". Per tant, "per als partits que diuen preocupar-se per les persones, que segons sembla són tots, açò haguera d'ocupar-los de manera especial en el seu quefer polític, encara que no és el cas, com a resulta evident".A aquests costos s'uneixen les dificultats d'accés, majors per carretera que en ferrocarril, "des de les inclemències del temps fins a les vagues i corts de carreteres, generadors d'importants retards i no pocs costos", sobre el que posa com a exemple els vaguistes francesos contra la pujada de l'impost sobre els carburants. Per contra, "el ferrocarril aporta importants avantatges en rapidesa, seguretat, servei al client i reducció de pèrdues en el transport; un considerable avantatge competitiu".
També alerta sobre "la creixent preocupació ambiental a Europa, especialment entre les generacions més joves", que a la seua manera de veure tendeix a generar un "efecte reputació negatiu" per als productes espanyols, en ser el transport per carretera a llarga distància més contaminant. Paral·lelament, "el compromís europeu en la lluita contra el canvi climàtic promet encarir encara més el transport per carretera en relació amb el tren".
Per al titular de Pro-AVE, "aquest minvament de competitivitat en el conjunt de l'arc mediterrani i en totes les activitats exportadores, tant agrícoles com a industrials, posa en evidència que el perill que aguaita a la principal àrea exportadora és molt seriós i de gran impacte nacional". El problema és "encara més greu si es té en compte l'històric dèficit de balança comercial d'Espanya i l'alt endeutament extern del país".
"Sense oblidar que, solament amb l'estalvi en costos de transport que s'haguera aconseguit si la connexió en ample europeu a la resta d'Europa haguera estat a principis de l'actual dècada, s'hauria finançat ja una part molt important de la inversió del Corredor", subratlla Félix.