Els imputats pel presumpte desfalc en Les Arts se senten en el banc dels acusats

Guardar

palau-de-les-arts
palau-de-les-arts

 

El presumpte desfalc en el Palau de les Arts Reina Sofia de València arriba a judici quasi cinc anys després des que es practicaren les detencions i sense una de les principals acusades, l'exintendenta del coliseu Helga Schmidt. En un primer moment, el judici per aquest presumpte delicte estava previst per al 4 de novembre. No obstant això, a causa de la coincidència d'assenyalament d'un lletrat, la vista s'ha retardat fins a aquest dijous, 21 de novembre. Així, es preveu que el procediment s'allargue fins a Nadal, concretament fins al 23 de desembre.

La vista asseurà en el banc dels acusats a quatre persones: el que fos director financer del Palau Ernesto Moreno; el president del consell d'administració de Patrocini –empresa vinculada al Palau i dedicada a captar patrocinadors–, José Antonio Noguera Puchol; Joaquín Maldonado; i l'excònsol de França a València i administrador de la societat Radcliffe –mercantil que actuava d'intermediària en les contractacions–, Pablo Broseta. Entre els imputats també es trobava l'exintendenta del coliseu Helga Schmidt, qui va morir el mes de setembre passat després d'una llarga malaltia.

Va ser el gener de 2015 quan el Jutjat d'Instrucció número 15 de València va obrir una investigació després de la denúncia de Fiscalia i es va ordenar la detenció de Schmidt, qui va ser imputada per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat. Durant tota la instrucció, l'austríaca va mantenir que no s'havia emportat "un duro" i que no va haver-hi ni blanqueig de capitals ni comissions.

Ara, els acusats s'enfronten a penes de set i huit anys de presó, segons reclama provisionalment la Fiscalia. Pel judici passaran un total de 54 testimonis i set perits. El primer dia, aquest dijous, es destinarà a qüestions prèvies i a la declaració de dos testimonis. Es reserva l'interrogatori dels acusats per al final, els dies 12 i 19 de desembre. Mentre els dies 20 i 23 s'exposaran les conclusions i els informes finals. Les sessions se celebraran a partir de les 9.30 hores i la majoria tindran lloc a la Sala Tirant de la Ciutat de la Justícia.

Les pròximes sessions tindran lloc els dies 25, 26, 27 i 28 de novembre i els dies 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 12, 19, 20 i 23 de desembre.

Aquesta causa es basa en l'externalització de serveis del Palau amb pagament de sobrecostos que van implicar un perjudici a les arques públiques. El presumpte frau consistia, en resum, a desviar diners públics --del Palau-- a societats --Patrocini de les Arts i Societat Viva Europa June 24TH S.L.O.-- que van facturar treballs per a l'òpera i en les quals figurava com a consellera Schmidt, mentre també era intendent del Palau. Aquestes mercantils mancaven, a més, d'infraestructures i de personal necessari per a desenvolupar els treballs contractats.

CONTRACTES I COMISSIONS

La Fundació Palau de les Arts Reina Sofia es va constituir el gener de 2005, sent una fundació pública adscrita a la Conselleria, segons recull l'acte d'obertura de judici. Les funcions executives les desenvolupava Schmidt des de la constitució de l'entitat fins a gener de 2015. Entre altres clàusules en el seu contracte, se li exigia exclusivitat.

Malgrat això, en un moment determinat, Schmidt es va reunir amb Noguera i Maldonado, i amb coneixement de Moreno, van decidir crear una societat de naturalesa mercantil --Patrocini-- per a gestionar la captació de patrocinadors, malgrat que el Palau tenia un departament que es dedicava a aquesta funció.

D'aquesta societat, "que tenia un evident ànim de lucre, perquè no era ni una ONG ni una fundació sense ànim de lucre", va ser consellera Schmidt, amb incompliment de la llei d'incompatibilitats i del seu propi contracte. Durant el període en què Schmidt va compatibilitzar els càrrecs, va subscriure un total de cinc contractes que "suposaven un evident benefici econòmic per a la societat privada".

Per a això, "no es van seguir en cap moment els tràmits essencials de la contractació administrativa i, per tant, es va eludir la publicitat, concurrència i transparència dels procediments que pretén garantir la normativa vigent".

L'empresa privada va rebre de la fundació 508.040 euros en concepte de preu fix per l'organització d'esdeveniments Viva Europa i comissions per captació de patrocinadors, "sense que s'haja pogut establir prèviament la capacitat de l'empresa, la possible existència d'ofertes més avantatjoses o si el preu establit resultava ajustat a dret".

Per part seua, Patrocini mancava d'infraestructura personal i material per a la realització de la labor per a la qual va contractar de manera irregular amb la Fundació. A més, en el període 2007-08, 2008-09 i 2009-10, l'any en què va començar la labor de Patrocini, es va reduir considerablement el nombre de patrocinadors, és a dir, va empitjorar la situació. Per tant, no es justificarien "en absolut" les comissions que Patrocini --10% per manteniment i 30% per nova captació-- hauria pactat contractualment.

Destacats