PP sancionarà a càrrecs públics i funcionaris per portar, posar o mantenir llaços grocs en espais públics

Guardar

PP_congreso_lazos
PP_congreso_lazos

La proposició de llei de símbols nacionals registrada aquest dimarts pel PP en el Congrés pretén garantir la neutralitat dels espais públics i sancionar a càrrecs públics i funcionaris per portar lloc, col·locar o fins i tot no retirar llaços grocs, estelades i altres símbols partidistes considerats ofensius.

La iniciativa aplica el règim sancionador de la Llei de Transparència i Bon Govern, que inclou la possibilitat de perdre la indemnització i, en els casos més greus, fins al cessament del càrrec públic i la prohibició d'ocupar un altre lloc durant anys. Als funcionaris i empleats públics se'ls aplicaria l'Estatut de la Funció Pública.

Es tracta de la primera iniciativa legislativa que registra el PP en el Congrés amb Pablo Casado de president i la seua presentació havia sigut anunciada pel líder del PP al·legant la necessitat de regular la neutralitat dels espais públics per a evitar que els mateixos ciutadans hagueren de retirar llaços grocs.

PROTEGIR Al REI, LA BANDERA I L'HIMNE

Aquesta "proposició de Llei de Defensa de la Convivència Social, la Neutralitat institucional i els Símbols nacionals" té un doble objectiu: respectar la neutralitat dels espais públics, tal com ha reconegut el Tribunal Suprem en la seua jurisprudència, i protegir tant els símbols nacionals (el Rei, les banderes d'Espanya i de les comunitats, l'escut i l'himne) com els oficials (la bandera europea i les ensenyes i escuts provincials i locals).

La iniciativa afecta principalment a les autoritats públiques, tant els alts càrrecs com els funcionaris, perquè són els qui tenen potestats públiques. A ells se'ls exigeix abstenir-se de realitzar, i també corregir en l'acte, qualsevol ofensa als símbols nacionals i oficials, i açò inclou tant portar posat llaços grocs en seus oficials com col·locar-los en espais públics (seus institucionals, platges, rotondes), però també negar-se a retirar aqueixos llaços o estelades que ja estan col·locats.

Açò sí, i segons ha precisat el secretari general del Grup Popular, José Antonio Bermúdez de Castro, de la denúncia per portar llaços grocs es limita a l'exercici del càrrec públic i seria aplicable al mateix president de la Generalitat, Quim Torra, quan es presenta en el Palau de la Moncloa o en un acte oficial de la Generalitat amb el seu llaç groc en la solapa. I també s'aplicaria a professors o professionals metges en l'exercici de la seua activitat en dependències públiques, però no gens si estan en un entorn privat.

AVAL DEL DEFENSOR DEL POBLE

El PP cita les recents afirmacions del Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, sobre que "la llibertat d'expressió en instal·lacions públiques té un límit en el principi de neutralitat ideològica dels poders públics i té el seu fonament en què els ciutadans que acudisquen a elles tenen una pluralitat de posicions sobre les més diverses qüestions, totes les quals han de ser respectades".

Si incompliren les seues obligacions, el PP proposa aplicar als alts càrrecs el règim sancionador de la Llei de Transparència i Bon Govern, que van des de l'amonestació en cas d'infracció lleu, una declaració d'incompliment i la retirada de la indemnització per faltes greus o acumulació de lleus, i fins al cessament i la prohibició d'ocupar un altre lloc entre cinc i deu anys per a violacions flagrants i doloses. Als funcionaris, per la seua banda, se'ls aplicaria l'Estatut de la Funció Pública.

Però el PP també advoca per amonestar als empleats públics que incomplisquen la seua obligació de posar en coneixement de les autoritats públiques la comissió de conductes prohibides en la llei, que podrien ser sancionats per falta molt greu segons l'Estatut de l'Empleat Públic.

L'EXCEPCIÓ DELS DIPUTATS

Aqueixa exigència de no portar llaços grocs té com a excepció als diputats i senadors en la seua activitat parlamentària, atés que la seua labor gaudeix d'inviolabilitat.

Tampoc és aplicable, ha precisat Bermúdez de Castro, a la xiulada a l'himne nacional o al Rei en un estadi, ja que es tracta d'un recinte privat que, en tot cas, ja té la seua pròpia regulació en la Llei contra la Violència en l'Esport.

Destacats