En 2016, l'Ajuntament de València, encapçalat per Joan Ribó, va aprovar amb els vots a favor de la majoria progressista -Compromís, València en Comú i PSPV-, iniciar els tràmits perquè el nom en valencià de la ciutat fóra l'únic oficial. "Què hi ha més normal que anomenar a la ciutat de València en valencià?”, va assenyalar llavors l'Alcalde. En realitat, es va recuperar un decret municipal no oficialitzat de 1996, el qual es va aprovar per unanimitat, inclòs el PP.
Malgrat això, van iniciar una batalla legal per desfer l'aprovat, però el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, tres anys després, ha donat la raó a l'Ajuntament. Segons la mateixa sentència, s'assenyala que "existeixen informes que justifiquen raonadament el canvi de nom que es proposa".
El procés per a canviar el nom va passar per diversos punts, amb l'inici en l'aprovació de l'acord el quatre d'abril de 2016 i el pas per diverses institucions per a la seua aprovació. Entre elles, a més de governamentals -Generalitat Valenciana-, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). L'entitat, encarregada de la normativa de la llengua pròpia -i nascuda també amb el PP-, va concloure que 'València' és la forma adequada de referir-se al Cap i Casal per raons històriques i lingüístiques. Des que el 14 de febrer, que es va publicar en el Diari Oficial, la denominació valenciana és l'única legal.
Acientífic
Com la formació d'ultradreta Vox i Ciutadans, s'ha rebutjat allò que, consideren, és una "catalanització" del valencià; insisteixen en una diferenciació idiomàtica entre el valencià i el català, en contra dels criteris històrics i científics, i la denominació valenciana de la capital entra, d'alguna manera, en això.L'actual líder del PP de la ciutat, la torrentina María José Català, va defensar en campanya la volta a la denominació anterior però, a més, amb l'accentuació tancada; Valéncia. Una forma contrària a les normes i recollida per les Normes del Puig, defensades per entitats com la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, que es mantenen en les postures acientífiques contra la unitat de la llengua.
En la llista de Català a l'ajuntament anava, com a número cinc, l'actual president de Lo Rat Penat. Aquest va dimitir dues setmanes després de les eleccions, en les quals els populars van obtenir el pitjor resultat des del debut de Rita Barberà en 1986. El seu compromís per a fer campanya contra la norma general valenciana es va traduir, a més, a escriure amb les faltes ortogràfiques habituals de les Normes del Puig el seu web de campanya en la qual, a més, va castellanitzar el seu cognom -de Català a Catalá-.
Cremar-ho
El canvi de denominació de València a València, o de Castelló de la Plana a Castelló de la Plana el 26 d'abril de 2017 respon, a més, al Reglament sobre l'Ús i Normalització del Valencià que van aprovar tots els grups, també els populars.Després de la sentència del TSJCV, preguntat per Europa Press, Ribó va assenyalar que no solament es va arribar al "consens en 1996" que "ara el PP vol trencar", sinó que en 2009 tots els grups "ja van aprovar que el logotip de l'Ajuntament seria en valencià, com a mostra d'orgull de la nostra singularitat".
El canvi, com es desprén de la sentència en contra del PP, reflecteix el punt 6 de l'article 5 de l'Estatut d'Autonomia, que assenyala que "s'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià". A més, en aquest mateix article, s'assenyala que "l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa" del valencià, malgrat que el fitxatge de Català, Enric Esteve, assenyalara que "el millor" que es podia fer "amb el Diccionari de l'AVL és cremar-lo en les Falles".