Fa molts anys, algú que em dirigia i em volia em va dir: "Pots aconseguir qualsevol cosa, el límit t'ho posaràs tu".
Sota eixa premissa els xiquets, xiquetes i adolescents poden fer qualsevol cosa "si creuen que poden" i no és només una declaració de bones intencions, sinó una realitat. El coneixement teòric ens ajuda a tenir una formació sòlida i permet que es coneguen els aspectes fonamentals de cada disciplina artística, però la pràctica és el pilar fonamental per a aconseguir entendre la informació que el nostre cervell rep a través d'eixa teoria.
En la nostra associació creiem fermament en açò i comptem amb un nodrit grup de xiquets, xiquetes i joves que estan fent realitat els seus somnis mitjançant pràctiques constants en obres de teatre, cursos de formació, curtmetratges, recitals poètics, web sèries, etc. Quan a un xiquet, xiqueta o jove, li dónes la possibilitat de pujar a un escenari, actuar davant una càmera, escriure, recitar poemes, ballar, etc. estàs ajudant-li no solament a complir el seu somni (en la majoria de casos), sinó a tenir capacitats i intel·ligències noves com: relacions socials, treball en equip, creativitat, improvisació, parlar en públic, responsabilitat, coordinació, posar-se en la pell d'altres persones (mitjançant els personatges que representen), etc. i en la nostra associació a més té un doble valor perquè tot el que realitzen va destinat a ajudar a altres persones i no existeix gens més gratificant que poder ajudar a qui et necessita.
En moltes ocasions som els propis adults els que promovem el "no pots fer açò". I jo em faig aquesta reflexió: què tal si canviem a "pots fer el que et proposes"?, però si el "no puc" ve del propi xiquet, xiqueta o jove, hem de fer-li veure que cada xicoteta cosa que aprén i és capaç de fer, té un valor incalculable i animar-li a continuar esforçant-se amb la seua formació perquè siga una persona autosuficient, capaç, però sobretot feliç.
Ana Flores NohalesAsociación Artístico-Cultural PELOKI