Què és Pon Solución? Què pot oferir?
Pon Solución és una empresa de millora de la convivència i, per a aconseguir-ho, usem diferents canals. Ens articulem en tres pilars bàsics que són la família, el centre educatiu i les empreses perquè problemes de convivència hi ha a tot arreu.
Respecte a la mediació en centres educatius el que fem és, d'una banda, la formació del professorat perquè aprenguen no solament a intervenir sinó a crear equips de mediació i així són els mateixos alumnes els que ajuden a resoldre els conflictes. Però no solament açò sinó que li fem un acompanyament per a prevenir, adequar les solucions... també fem acció tutorial, tallers d'educació d'igualtat.
Quin tipus de conflictes us trobeu en cadascuna de les branques que treballeu?
Primerament separem l'assetjament escolar del conflicte. Els conflictes que se solen donar en els centres educatius són varis depenent de les persones implicades. Entre alumnes són errades de comunicació sobretot amb l'ús de les xarxes socials, els rumors de tota la vida es porten a les xarxes i com que no es comprova es produeixen els malentesos. També veiem problemes d'escala de valors i projeccions (el que un pensa que per a si és important, també ha de ser-ho per a l'altre i no es pensa que igual són diferents).
D'altra banda conflictes entre alumnat i professorat perquè estos últims confonen autoritat amb autoritarisme i no se sap gestionar. Tot depén més de la persona que de la formació com a professor. Ara mateix s'ha intentat acostar-se més, però s'educa amb límits i la normativa s'ha de complir.
També ens trobem problemes entre el professorat i són els més complexos perquè les dues parts han d'estar d'acord a solucionar el problema. El centre no ho autogestiona sinó que ens cerquen per a intervenir i solucionar.
En les famílies el que trobem són conflictes intergeneracionals perquè estan els avis amb els pares i els adolescents. Els conflictes més greus són en els 12-14 anys amb el pas de la infància a l'adolescència. En la infància l'autoritarisme funciona però quan arriben a l'adolescència ja no per una qüestió evolutiva, ja que el xiquet cerca la seua pròpia identitat i presa de decisions. Hem d'aprendre a tractar la nova situació.
Com s'arriba a solucionar estos problemes intergeneracionals?
Sobretot el que cerquem és aprendre nous camins. No podem canviar com són els fills si no hem de canviar com es tracten els límits als xiquets, les coses que es consensuen amb ells i quals s'imposen. Jo recorde que en la meua casa tots menjàvem alhora en la taula i açò no era negociable, ara ben podíem negociar l'hora de tornada a la nit o les notes que havia de traure. No és ni millor ni pitjor, són les normes que cada pare decideix que no es poden qüestionar. No tot es deu imposar ni tot s'ha de donar a l'elecció.
Quins són eixos límits que s'han d''imposar'?
És alguna cosa que decideix la família sobre la base de la seua escala de valors i principis. Nosaltres com a mediadors no posem les normes sinó que esbrinem quines són les seues prioritats i els ajudem a triar les normes en conseqüència. Hi ha famílies en les quals el més important és la part acadèmica, en unes altres serà l'ordre... pel que les normes hauran d'anar acord a ells. En primer lloc fem una avaluació de totes les coses que estan involucrades en la felicitat d'una persona i totes han d'estar desenvolupades i sobre la base d'açò orientem en quals són les normes adequades per a aconseguir-ho. No volem traure nosaltres les conclusions sinó el que se cerca és que la família esbrine com funciona el seu nucli familiar. Què és important per a tu, què et molesta a casa, la part acadèmica com és d'important...? Les normes han d'anar concorde a açò.
En les empreses com se solucionen estos problemes, sobretot de poder?
És més complicat perquè considere que el sentiment de rancor és el més difícil. Com més jove menys arrelat està i més fàcil és solucionar-ho. Com més adults és més complicat superar eixe sentiment doncs solament ho guareix el temps una vegada s'obté el perdó.
En les empreses el primer que fem és identificar els qui estan involucrats perquè el rol del poder influeix molt. Si el conflicte està entre un cap i un empleat i és el primer el que sol·licita els nostres serveis és més senzill doncs si és a l'inrevés i el cap no està d'acord tenim les mans lligades. Si és entre iguals, es fa un procés de mediació. En moltes ocasions són problemes de projeccions o es confonen en moltes ocasions les finalitats amb els mitjans. Els objectius poden ser legítims però les formes d'aconseguir-ho no pel que cerquem legitimar les finalitats i aconseguir els mitjans.
Com i per què naix Pon Solución?
L'empresa naix fa un any i naix per una inquietud. Jo vaig ser mediador des dels 15 anys en un centre educatiu, després vaig estudiar magisteri i en segon de carrera vaig trobar a Carlos i comencem una obra social que a poc a poc es va anar professionalitzant, hi havia una part de voluntariat però una altra de formació i vaig veure una necessitat i un nínxol de mercat. En estos moments Posa Solució compta amb 20 famílies, 40 centres i 4 empreses i el que cerquem és donar les eines a les persones perquè solucionen els seus problemes.
Hauria de ser assignatura obligatòria aprendre a gestionar les emocions i resoldre els conflictes?
S'ha de donar un canvi social. La formació en gestió emocional, habilitats socials i resolució de conflictes hauria de ser bàsica a tot el món doncs alguna cosa amb el que es conviurà la resta de la vida siga en àmbit laboral o personal. Tots tenim conflictes, és necessari saber gestionar-ho.
El primer que cal aconseguir és sensibilitzar a la societat que és necessari. Tots els pares haurien d'ensenyar als fills a solucionar els problemes i gestionar les seues emocions com el professorat als seus alumnes. És tot el sector poblacional l'implicat. Són els adults els que s'haurien de sensibilitzar i formar en açò doncs són ells els que han d'ensenyar als xiquets, ensenyar als més xicotets sense formar als quals els han d'ensenyar no és viable. Este canvi s'està començant a donar, cada vegada són més els centres que demanden més formació en sostenibilitat. Volem donar-li les eines perquè aprenguen a solucionar els problemes, perquè es produïsca el canvi.
Este ha de venir pel canvi del ser no de la metodologia en si. La frase clau per a nosaltres és "que puc fer jo per a canviar la meua realitat". És una mica com una tela d'aranya que té nòduls connectats. Cadascun està en un nòdul, si un genera alguna cosa positiva, el nòdul del costat es veu afectat de forma positiva però si el que generes és sensacions negatives produeixes relacions i sensacions negatives.