En quasi totes les comunitats autònomes, més del 90% dels inscrits de Podemos que van votar en l'enquesta, van estar a favor de concórrer amb forces polítiques similars. A Múrcia i Ceuta, encara que la majoria va ser menor, també va ser àmplia (85% i 80%).
2018 és any preelectoral, i les diferents formacions comencen a deixar entreveure quin serà la seua estratègia en aquest últim sospir de legislatura. Podemos no vol arribar sol a les eleccions autonòmiques i ja ha preguntat a les seues bases sobre possibles aliances per als pròxims comicis autonòmics de 2019 en tota Espanya. Ací, a la Comunitat Valenciana, les bases han decidit quasi per unanimitat -el 91% del total dels vots- que la formació liderada actualment per Antonio Estañ puga concórrer a les eleccions juntament amb altres formacions "aliades de l'espai del canvi". No obstant, aquests pactes han de salvaguardar el nom de la marca PODEMOS (en els idiomes que corresponga), que haurà d'aparèixer en el nom de la confluència.
Exactament han sigut 7.629 els inscrits que s'han mostrat favorables, enfront dels 705 (8%) que rebutjaven aquesta possibilitat. Amb aquest suport, Podemos podrà albirar pactes amb forces d'esquerres, entre els aliats lògics de les quals es troben Compromís i Esquerra Unida. La primera aposta és molt improbable, donat el gran arrelament que la força valencianista té a la Comunitat Valenciana. A més, tampoc és un bon precedent l'agredolça experiència viscuda en les eleccions generals de 2016, quan Compromís i els morats van acudir conjuntament però la formació taronja va acabar relegada al grup mixt en el Congrés.
La no aprovació de la reforma de la Llei Electoral valenciana podria abocar a Esquerra Unida a una aliança amb Podemos
En canvi, el pacte amb Esquerra Unida s'albira com una cosa factible. I és que tot sembla indicar que la rebaixa del llistó electoral del 5% al 3% a la Comunitat per a accedir a les Corts Valencianes és difícil d'aprovar a tenor del rebuig inicial de Ciutadans respecte a la proposta de reforma de la Llei Electoral valenciana presentada pel Botànic. De no tirar endavant aquest canvi, Esquerra Unida veuria reduïda en gran manera la seua capacitat per a accedir al parlament valencià, la qual cosa l'espentaria a buscar un pacte amb els morats.
Els possibles acords de confluència, amb tot, són encara incerts, i en la formació morada no volen tancar les portes a res i a ningú. En conseqüència, Compromís seguiria estant en l'ull de mira. I d'altra banda, fonts properes a Antonio Estañ recorden que Esquerra Unida encara es troba a la meitat del seu procés intern, la qual cosa obliga a esperar i a respectar els temps.
Fran Ferri (Compromís) | P. PLAZA
Unions i reticències en l'esquerra valenciana
- Estañ: "Diuen que Espanya és el país més descentralitzat d'Europa però després no ho és”
- Estañ: "Acabar amb els barracons és central per a deixar arrere les polítiques del PP”
Si la renyida disputa entre el Partit Popular i Ciutadans es ve lliurant des de fa mesos en el centre-dreta, especialment amb motiu de la crisi política a Catalunya, l'esquerra encara no ha mostrat símptomes tan evidents de distanciament i diferenciació de cara als pròxims comicis, encara i tot tenint en compte que és possible un avançament de les eleccions.
Existeixen diferències en el si del pacte del Botànic, reflectides en algunes votacions, com en les dels Pressupostos d'aquest 2018. Els morats van estar a punt d'encallar-los abstenint-se davant una esmena a la totalitat del Partit Popular. Llavors, els quatre diputats no adscrits ex de Ciutadans, van salvar la papereta al bipartit de PSPV-Compromís. I després que s'aprovaren, la sensació era que aquestes serien els últims comptes de la legislatura, preveient un escenari a la fi de 2018 de lògica absolutament preelectoral i de diferenciació.
Mónica Oltra (Compromís), Antonio Estañ (Podemos) i Ximo Puig (PSPV) | P. PLAZA
En altre ordre de coses, la investigació desvetlada per El Mundo sobre un possible finançament irregular en el PSPV i en el Bloc, una de les potes de Compromís, en les campanyes electorals de 2007, pot significar turbulències entre els tres actors del Botànic. Encara que les dues formacions implicades ja han anunciat que obriran investigacions internes, l'actitud de Podemos és de fiscalització. I és que un dels pilars fonamentals de l'acord del Botànic és la regeneració democràtica. Per això, Antonio Estañ va avisar que la formació demanarà explicacions en seu parlamentària, però també en seu judicial.