102.704 persones de les 795.736 que conformen la població de la ciutat de València són de nacionalitat estrangera. El 50,3% d'aquestes són hòmens i el 49,7% dones, segons les dades del padró a data 1 de gener de 2019. El percentatge més gran d'aquestes persones (el 9,7%) viuen al districte de Quatre Carreres, tot i que el barri de Benicalap (al districte del mateix nom) és el més poblat per persones migrants, un total de 5.567.
Aquestes xifres, publicades per l'Oficina d'Estadística, reflecteixen, d'una banda, un increment migratori respecte a l'any 2018, en què al registre municipal d'habitants hi havia inscrites 102.269 persones estrangeres. En aquests dos últims anys el percentatge més gran d'aquest col·lectiu (el 30,45%) procedeix de països de la Unió Europea (la majoria, 9.334 persones, de Romania). També nombrosa és la població procedent d'Amèrica del Sud, 26.664 persones.
Per edat, el 81,7% de les persones migrants tenen entre 16 i 64 anys. Totes conformen el 12,9% de la població total de València, mentre que a Madrid la població de nacionalitat estrangera equival al 14,1% del total; i en Barcelona, al 18,5%, segons les últimes dades que daten de 2018, quan a València aquesta xifra era del 12,8% i a Madrid del 13,1%.
Totes aquestes dades, actualitzades, estan a l'abast de tota la ciutadania a través de la web de l'Oficina Municipal d'Estadística i marquen l'adopció de polítiques públiques en diferents matèries (educació, mercat de treball, cultura, etc.);i proporcionen informació a empreses i entitats dirigides a este col·lectiu de població (comerços específics, empreses de comunicació, hostaleria, empreses de contractació, etc.).
La sèrie monogràfica «Població de nacionalitat estrangera» està dedicada a oferir informació estadística des de 2001, i mostrar la realitat demogràfica canviant. En aquesta última entrega la variable nacionalitat es presenta reagrupada per continents i alguns subgrups. També inclou un bon nombre de taules amb les nacionalitats més representatives al municipi.
Concretament, el document s'ha dividit en tres capítols: Evolució de la població de nacionalitat estrangera, on es presenta una primera taula de comparació amb l'evolució a Madrid i Barcelona; També s'ofereixen dades d'evolució temporal i es classifica la població segons grups d'edat i sexe, i evolució per a cada districte i barri.
A més, a partir de la informació padronal s'elaboren noves variables: temps de residència, que es defineix com a temps de permanència en el registre padronal a partir de la data de l'última alta; grandària de la família, d'acord amb el nombre de persones que estan inscrites en el mateix full padronal, d'on també es calcula el nombre mitjà dels nuclis familiars.