En la sessió plenària de hui s'han ratificat els Honors i Distincions de la ciutat de València de 2020, que reconeixen el treball exercit per diferents persones i entitats. Entre tots ells, destaca la distinció del mort delegat d'Hisenda, Ramón Vilar, com a Regidor Honorari a títol pòstum. Una distinció que ha comptat amb la unanimitat dels grups polítics. Així mateix, s'han aprovat els nomenaments com a Fills Predilectes de València dels periodistes Vicente Vergara i María José Grimaldo (a títol pòstum), així com del defensor del Major de la Ciutat, José Pelegrí; els nomenaments de l'empresari Silvino Navarro (a títol pòstum) i la compositora Ángeles López Artiga, com a Fills Adoptius de la Ciutat; el nomenament de Vicent Baydal i Sala com a Cronista Oficial de la ciutat de València; i les Medalles d'Or de la Ciutat a la Policia Local de València, la Societat Esportiva Correcaminos, el Gremi de Forners i Pastissers de València, el Banc d'Aliments i el col·lectiu ‘València en Bici’
La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, ha llegit una breu biografia de cadascuna de les persones i entitats a les quals el Ple de hui ha aprovat que formen part dels Honors i Distincions de la ciutat de València 2020. En el cas de Ramón Vilar, que ha trobat unanimitat, Tello ha destacat "el seu saber fer, la seua professionalitat i la seua experiència, que ha estat reconeguda per tota la corporació. Pense que puc dir que València li deu molt pel seu compromís polític, per ser un home entranyable i obert, però sobretot dialogant".
La vicealcaldessa de València i portaveu municipal, Sandra Gómez, ha fet extensible les paraules de Tello per a afirmar que "Ramón Vilar s'ajusta al que hauria de ser un representant polític amb vocació de servici públic". "La seua honradesa i treball li van portar a rebre elogis de tot el món, un respecte que es va guanyar indiscutiblement. És l'únic polític que conec que podia representar la pluralitat de la nostra ciutat", ha prosseguit Gómez, qui ha posat en valor que "va arribar en un moment clau, en plena crisi de l'Administració Pública amb els ajuntaments intervinguts, i ens ha deixat uns comptes que semblaven una quimera d'aconseguir en 2015".
El regidor Ramón Vilar, natural de València, i regidor d'Hisenda en exercici des de 2015, va morir el passat 11 de juliol. Portava al capdavant de la Delegació des del passat mandat, i havia format part dels governs locals de Ricard Pérez Casado i de Clementina Ródenas: de 1983 a 1987 va exercir els càrrecs de delegat del Servici d'Habitatge i Gestió del Sòl, i va ser president de la Junta Municipal de Proveïments; de 1987 a 1991 va ser delegat d'Ecologia, Esports i Joventut, delegat del Cicle Integral de l'Aigua i president de la Junta Municipal de Proveïments. Des de 2015 ha estat regidor delegat d'Hisenda, quart tinent d'alcalde, coordinador general de l'àrea de Participació, Drets i Informació i Defensa de la Ciutadania. A més, era membre del Col·legi d'Economistes, del Club de Trobada Manuel Broseta, de l'Ateneu Mercantil de València, de FSP-UGT, i exercia de conseller del Llevant UD, SAD.
FILLS PREDILECTES
Els honors de Fills Predilectes de la Ciutat enguany han recaigut en els periodistes Vicente Vergara i María José Grimaldo (a títol pòstum), i en el defensor del Major de la Ciutat, José Pelegrí, tots ells de València. Vicente Vergara, periodista i gestor cultural és un referent intel·lectual de la ciutat, "exemple de compromís social i cultural, i implicat des dels seus anys d'estudiant, en els moviments culturals urbans", com s'assenyala en la proposta. Activista i agitador cultural en la Universitat durant el franquisme (el que li va suposar una detenció, amb arrest i presó, en 1971), va fundar amb altres intel·lectuals el grup Studio. Ha estat periodista, gerent i director de la Cartellera Túria, "vaixell almirall de les persones que estimen el cinema". S'ha aprovat per unanimitat el reconeixement de Vergara.Una unanimitat que també ha trobat el títol pòstum a la periodista María José Grimaldo García morta al novembre de 2018, "per la seua la dedicació a la professió de periodista, que marca un punt important del treball periodístic a l'inici del segle XXI, a més exercit per una dona". En la seua trajectòria professional Grimaldo va exercir les seues funcions en la Cadena Cope, Canal 9, Cadena SER, Mediterrani TV, i durant més de 25 anys va ser part de l'equip del diari Les Províncies, on va arribar a ser subdirectora des de l'any 2012.
Pel que fa al reconeixement al defensor del major de València, José Pelegrí, càrrec que ostenta de manera honorífica i altruista des de juny de 2009, es reconeix la seua labor al capdavant d'este òrgan unipersonal creat en 2003 per a la defensa dels drets de les persones ancianes. Un reconeixement que ha comptat amb abstenció de Compromís i amb el vot favorable de la resta de partits polítics. En els últims quatre anys, el Defensor del Major ha atès més de 2.594 sol·licituds, des del compromís d'exercir d'enllaç i col·laboració entre l'Ajuntament i les persones majors, assessorament, informació, atenció i ajuda, en les relacions de les persones majors amb l'administració municipal i la resta d'organismes i entitats dependents. Cal tenir en compte que en aquests moments hi ha a la ciutat 150.000 persones majors, que representen aproximadament el 17% de la població.
FILLS ADOPTIUS
Els títols de Fills Adoptius de la Ciutat recauen en l'empresari Silvino Navarro (a títol pòstum) i la compositora Ángeles López Artiga. Silvino Navarro Vidal, natural de Monòver, ha sigut president de l'Institut Social Empresarial (1964-1970), cofundador de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) el 1977, i president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (1984-1985). En 1976 i 1982 va ser Premi a l'Exportació, i en 2017 se li va concedir la Distinció al Mèrit Empresarial i Social de la Generalitat. S'ha aprovat per unanimitat el reconeixement a Silvino.La compositora Ángeles López Artiga (Massamagrell), i que també hi ha hagut unanimitat en el vot, és autora de més de 60 obres. A més, en la seua faceta de soprano, ha cantat en espais com la Berliner Philarmonie, Musikverein de Viena, Mozarteum de Salzburg, Palau de la Música Catalana, Palau de la Música de València, auditoris de Madrid, Stuttgart, Budapest, Moscou, Roma, Milà, Copenhaguen i Boston, entre altres. López Artiga ha sigut catedràtica numerària del Conservatori Superior de Música de València, i directora de l'Institut de Musicologia de la IVEI de la Generalitat, i és també autora de diverses obres de musicologia.
MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT
Finalment, la Corporació condecorarà amb les Medalles d'Or de la Ciutat a la Policia Local de València, la Societat Esportiva Correcaminos, el Gremi de Forners i Pastissers de València, el Banc d'Aliments, i el col·lectiu ‘València En Bici’.La Policia Local de València complix els seus primers 150 anys d'existència. Va ser fundada en 1870 com a cos de Guàrdia Municipal. A partir d'aquell instant, i a través de diversos reglaments i ordenances, que es van donar en els segles XIX i XX, la futura Policia Local va anar configurant-se com la institució més pròxima a la ciutadania de totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat. En la seua trajectòria destaca la creació, en 1928, de la Secció de Circulació, des de la qual va arrancar una progressiva modernització i augment d'efectius que l'han convertida en una de les més destacables d'Espanya.
El Gremi de Forners i Pastissers de València, antic Gremi de Mestres Forners, (les primeres ordenances dels quals es remunten a l'any 1462), és un dels pocs que ha sobreviscut durant tants segles, i forma part inseparable del patrimoni cultural valencià i europeu. És una associació empresarial sectorial de la província de València, que ocupa a unes 4.500 persones, i agrupa quasi 1.000 empreses de fleca i pastisseria a través de la Federació d'Associacions de Fleca i Pastisseria de la Comunitat Valenciana (FAPPCOVA). El Gremi manté la seua presència institucional en organismes i entitats de les administracions autonòmica i local, i de la vida econòmica i social espanyola i valenciana.
El Banc d'Aliments de València, creat en 1994 a la Pobla de Vallbona, com a associació apolítica i aconfessional, sense ànim de lucre, forma part dels 55 bancs d'aliments que es compon la Federació de Bancs d'Aliments d'Espanya. "El seu objectiu és que el major nombre de persones tinguen accés a l'alimentació, mitjançant les donacions d'empreses del sector agroalimentari, campanyes en supermercats, accions solidàries i subvencions i programes nacionals i europeus", ha explicat Tello, qui ha matisat que "cada any distribueixen quasi 8.000 tones d'aliments".
Finalment, el grup "València amb bici", pertanyent a l'associació Acció Ecologista Agró, treballa des de 1990 com a organització ecologista d'activisme voluntari orientada a aconseguir segons Tello que "la bicicleta siga entesa per la ciutadania i les institucions com una peça fonamental de la mobilitat i de l'organització del territori". Totes les medalles han sigut ratificades per unanimitat, a excepció del Banc d'Aliments (abstenció de Compromís) i ‘València amb bici’ (abstenció de Vox). Així mateix, en la sessió plenària s'ha ratificat denominar ‘’Jardí Berta Càceres’ al jardí situat en la confluència dels carrers de Rubén Darío i del Palància, en homenatge a l'activista hondurenya pels drets humans i mediambientals, que va ser assassinada a Hondures l'any 2016. Tots els grups municipals han votat a favor, a excepció de Vox que s'ha abstingut.
CRONISTA OFICIAL DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
En últim lloc, i no per això menys important, el Ple ha donat llum verda al nomenament de Vicente Baydal i Sala com a Cronista Oficial de la Ciutat de València amb els vots favorables de l'equip de govern, Ciutadans i Vox, amb l'única abstenció del Partit Popular. Baydal, natural d'Oliva (1979), ha viscut des de sempre a València on és llicenciat en Història per la Universitat de València i doctor pel CSIC amb una tesis sobre els orígens de la Generalitat i el parlamentarisme al Regne de València durant la baixa Edat mitjana. Durant la seua àmplia trajectòria acadèmica i professional ha desenvolupat investigacions sobre les cròniques reals, les fonts epistolars municipals i la construcció de les identitats col·lectives al llarg de la història. A més, ha escrit més d'una trentena d'articles acadèmics en diversos idiomes, i és autor de llibres de divulgació com "València no s’acaba mai" o "Del Sénia al Segura".La regidora del Partit Popular, Julia Climent, ha manifestat que "no acabem d'entendre la necessitat de nomenar un altre nou Cronista Oficial de la ciutat ja que encara que no és remunerat, perquè és un càrrec honorífic, no té sentit nomenar a un segon quan tenim nomenat a Francisco Pérez Puche des de 2015 i és una figura a la qual no s'ha recorregut per a res en estos anys malgrat la seua reiterada voluntat i predisposició per a col·laborar a la ciutat. Voldríem que s'impulse més i es pose en valor esta figura".
Per al·lusions, la regidora Tello ha assenyalat que "moltes altres ciutats tenen més d'una persona que faça este paper, no entenem on està la problemàtica que València, tercera ciutat d'Espanya, tinga més d'un Cronista Oficial. A més, els informes d'Honors i Distincions els ha realitzats precisament el nostre Cronista Oficial".