La preservació del caràcter residencial de Ciutat Vella evitant la proliferació de nous apartaments turístics, la recuperació de la seua identitat com a enclavament emblemàtic de la ciutat de València, la reorganització del seu equilibri dotacional i, en definitiva, la millora de la qualitat de vida i la qualitat urbana dels seus residents, són els principals objectius del Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella, que unifica criteris urbanístics per a protegir i revitalitzar el cor de la ciutat, i que hui ha presentat el regidor responsable de l'àrea de Desenvolupament Urbà, Vicent Sarrià.
«Hem presentat el document que sotmetrem a aprovació a la Comissió d'Urbanisme de la setmana que ve i al pròxim Ple. El Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella és un document llargament demandat per empresaris, per constructors i veïns, que permetrà simplificar i unificar totes les normatives i plans urbanístics que afectaven Ciutat Vella i que la convertien en un galimaties normatiu», ha afirmat Vicent Sarrià, qui s'ha referit igualment a les «importants conseqüències des del punt de vista patrimonial» d'aquest document que, després de la seua aprovació preliminar, serà sotmés a un període d'exposició pública de 60 dies.
«El gran objectiu ha sigut el de preservar el caràcter residencial de la major part dels barris de Ciutat Vella, evitant la proliferació de nous apartaments turístics i preservant l'ús residencial de la majoria d'edificis, a excepció d'aquells que per raó de protecció o pel seu caràcter singular puguen destinar-se a altres usos. També s'ha buscat reorganitzar l'equilibri dotacional per a residents de Ciutat Vella, que permeta disposar de dotacions de proximitat més enllà del que són merament edificis administratius. S'ha fet una especial incidència en la recuperació del caràcter monumental i paisatgístic en dos sentits: recuperar espai públic i determinats àmbits emblemàtics, i augmentar considerablement el catàleg de béns protegits del Centre Històric en més de 400 edificis, que d'una manera o d'altra gaudiran d'algun tipus de protecció», ha concretat Vicent Sarrià en relació amb aquesta versió preliminar del PEP de Ciutat Vella que també augmenta substancialment el catàleg de Béns de Rellevància Local.
MILLORAR LA QUALITAT URBANA I LA QUALITAT DE VIDA
«Hem fet una aposta per millorar la qualitat urbana i la qualitat de vida dels residents, però també la rellevància i categoria de Ciutat Vella com a lloc emblemàtic de València», ha afegit Sarrià, que ha exposat les grans línies i objectius d'aquest Pla Especial de Protecció que té una vigència de 20 anys i contempla una inversió pública de 34 milions d'euros repartits en 12 anualitats. El PEP de Ciutat Vella ha sigut elaborat per un equip multidisciplinari coordinat des de la regidoria d'Urbanisme, «que ha realitzat un treball molt intens durant un any i mig» i en el qual s'ha contemplat també un ampli procés de participació ciutadana, s'han organitzat tallers i s'han recaptat opinions .«Eixe procés participatiu continuarà després de l'exposició al públic», ha assegurat Sarrià.El regidor d'Urbanisme ha insistit en l'objectiu primordial de recuperació del caràcter residencial de Ciutat Vella, «preservant els barris amb un teixit residencial més potent, les trames urbanes amb vida i residents», de fenòmens com el de la turistificació. Eixa recuperació contempla una nova regulació del règim d'usos, la reordenació de les àrees degradades, el manteniment de l'equilibri de les dotacions públiques i la millora de la qualitat urbana a través de la recuperació d'espais per al vianant i la millora de la qualitat i l'estètica del paisatge urbà.
Quant a la preservació dels valors patrimonials de l'àmbit de Ciutat Vella, i de la seua identitat, mitjançant l'elaboració del catàleg de proteccions, Sarrià ha afirmat que «hem volgut fer un pas molt important en augmentar el nivell de protecció d'edificacions que mantenen la qualitat patrimonial». Aquest PEP contempla que 412 nous immobles s'afegeixen al catàleg d'edificis amb algun tipus de protecció, fins a aconseguir la xifra de 2.078 edificis protegits en tot l'àmbit.
A més de mantenir i augmentar el teixit i la població residencial, la nova regulació del règim d'usos contempla fomentar el comerç tradicional i fer compatible l'ús terciari en edifici singulars i poc aptes per a ús residencial, «i així fomentar la rehabilitació d'edificis actualment sense ús». El PEP suprimeix la compatibilitat i el canvi d'usos com a base, contemplant-la únicament, i de manera excepcional, «per a edificacions singulars o elements protegits que difícilment poden destinar-se a ús residencial». En el barri de Sant Francesc, amb major ús terciari, els edificis dedicats a ús turístic hauran de guardar una distància mínima de 150 metres entre si.
Respecte als comerços històrics, sovint substituïts per establiments hostalers, s'estableix, com a forma de protegir-los, que la distància entre bars i restaurants haurà de ser de 65 metres.