La Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital ha incorporat una excepcionalitat en el projecte de pressupostos de 2021 per a avançar la convocatòria de beques universitàries i poder resoldre-les uns mesos abans, amb 30,8 milions entre les d'exempció de taxes i els salaris i l'objectiu de donar seguretat als estudiants i que "cap quede arrere".
Una altra novetat que ha avançat la consellera, Carolina Pascual, és l'increment dels fons de ciència i investigació, en un 65% fins a 100,3 milions, per a "marcar un abans i un després" i posar als investigadors en el lloc que mereixen per la seua "generositat i obstinació" durant tota la pandèmia.
Són uns pressupostos "històrics" que tornen a defensar un pacte per la ciència a llarg termini perquè "un sistema científic i d'innovació potent no es construeix de la nit al dia", ha defensat en la presentació en Les Corts.
En total, la Conselleria preveu gastar quasi 1.085 milions, un 16,8% més. Pascual ha reconegut que el primer any de funcionament del seu departament, l'únic de la Generalitat amb seu fora de València, "no ha sigut fàcil, però el repte val la pena i s'han assentat els fonaments" des d'Alacant.
Per àrees, Universitats arriba a 884,5 milions, un 7,1% més. "En un context de crisi i incertesa, l'educació superior no sols no ha sigut relegada, sinó que eix reforçada", ha asseverat en una aposta per la igualtat d'oportunitats perquè "ningú pot quedar arrere per motius econòmics".
RETARD DE BEQUES, TAXES I MAPA DE TITULACIONS
La consellera ha lamentat que aquest curs hi ha un retard innegable de les beques per la pandèmia, encara que "no és cap excusa" i continuen tramitant-se unes 12.000 sol·licituds. Encara que ha reconegut que "mai hi ha hagut un calendari estable", ha confiat que en el 2021-2022 augmenten els beneficiaris i ha agraït el gest de les universitats de no cobrar les taxes fins que no es publiquen.S'ha compromés així a eliminar les barreres burocràtiques per a adaptar les beques a les necessitats dels estudiants i que les reben abans, solucionant "retards que han generat incertesa i que no torne a passar més".
Per a 2021 es recupera el foment d'activitats universitàries per a majors de 55 anys amb 120.000 euros com a "educació per a tota la vida". També baixen un 5% les taxes per a carreres STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) perquè són les de major cost i ocupabilitat malgrat l'"escassa vocació", per la qual cosa hi ha una línia de 120.000 euros per a "despertar vocacions femenines".
Pascual ha garantit que la reducció de taxes s'afermarà en tres anys i que en el primer trimestre de 2021 s'aprovarà un primer esborrany del pla de titulacions per al nou pla de finançament d'universitats. També ha reiterat que la reivindicació del conveni col·lectiu és "justa" i que li ho va traslladar als ministres d'Hisenda i Universitats, remarcant que les universitats "poden contractar amb els 25,6 milions del fons Covid europeu.
Amb la intenció de millorar la qualitat de les universitats, el pressupost de l'agència d'avaluació creix un 22% fins a 1,3 milions, mentre l'Institut Superior d'Ensenyaments Artístics preveu gastar 3 milions (+12%).
RETenir Als MILLORS INVESTIGADORS
Paral·lelament, Ciència puja a 100,3 milions (+65%), una inversió "sense precedents per a assentar un sistema d'excel·lència de primer ordre" amb 1,3 milions per a incorporar i retenir investigadors internacionals i 2,5 al centre d'envelliment. El pla 'GenT' de retorn del talent creix un 69% fins a 12 milions després d'incorporar dues promocions.La Generalitat preveu crear una institució d'excel·lència amb seu a Castelló i invertir dos milions a l'escola de postgrau d'intel·ligència artificial, tot per a "desenvolupar la pròxima generació d'experts". Les ajudes per a R+D+i arriben a 51,5 milions (+59%, amb part de fons europeus) per a augmentar els centres d'excel·lència. Per a fomentar l'ocupació juvenil hi ha 2,6 milions, el doble, també amb diners de la UE.
Altres 20 milions van per a infraestructures i equipament científic, al costat de la novetat de dos milions per a la investigació de "màxima qualitat" de les singulars ICTS. La intenció és que funcionen a tota la seua capacitat i col·laboren més amb empreses.
També es reforça la col·laboració amb l'Agència Espacial Europea, a través del consorci valencià on participen la UPV i la UV, amb 200.000 euros (+8%). I es creen uns premis de Batxillerat d'investigació per a despertar vocacions, amb 100.000 euros.
Per part seua, Innovació creix en cent milions, la meitat per a l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI) amb un augment del 84% per a donar-li l'"impuls definitiu". La consellera ha rebatut a l'oposició que no hi ha "cap duplicitat" amb l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE).
L'AVI, amb seu a Alacant, comptarà per primera vegada amb fons europeus i destinarà el doble d'ajudes que en 2020 fins a 35 milions, amb l'augment més destacat (+120%) en les de projectes estratègics fins a 17,8 milions. També creixen un 160% els seus fons per a projectes pilot amb universitats, a més de l'enlairament de 'Inndromeda', aliança en tecnologies al costat del CSIC i empreses.
Una altra de les apostes és l'estratègia d'especialització intel·ligent S3 per a impulsar els laboratoris i crear nous, al costat d'un nou servei especialitzat per a captar projectes europeus i quatre milions per als instituts tecnològics.
CONTRA LA BRETXA DIGITAL
Societat Digital està dotada amb més d'un milió per a fer de la Comunitat un territori intel·ligent, de la mà d'un pla d'ajuda de tres milions per a estendre la banda ampla (complementari al programa nacional) en zones despoblades i de difícil accés. També es preveu un curs gratis d'introducció a intel·ligència artificial."Durant aquests mesos hem sigut testimonis de com la falta d'internet ha suposat una barrera a drets bàsics com l'educació, el teletreball o la comunicació amb els nostres éssers estimats", ha constatat la consellera, destacant els 2,45 milions per a combatre la bretxa digital.
Finalment, el pressupost de la Societat de Projectes Temàtics és de 30,4 milions (+43%), amb inversions com el nou projecte Acadèmia 42 de Telefònica a la Ciutat de la Llum amb 600 alumnes, la finalització del centre cultural de Benidorm o l'ampliació del Districte Digital en el port d'Alacant.