El 'paretó' de Paterna, clau en la creació del museu de la Memoria Histórica

La Secretària general del PSPV en València, Mercedes Caballero, ha demanat que aquest lloc siga prioritari a l'hora de constituir el museu

Guardar

Paredó d'Espanya a Paterna, lloc on el bàndol franquista va afusellar a més de 2200 persones durant i després de la Guerra Civil
Paredó d'Espanya a Paterna, lloc on el bàndol franquista va afusellar a més de 2200 persones durant i després de la Guerra Civil

>

En el Dia de Tots Sants són molts els homenatges que s'han fet a difunts, especialment quant a Memòria Històrica. Un d'aquests casos ha sigut el de la commemoració a les víctimes del franquisme en el "Paretó d'Espanya" de Paterna, on diverses figures del PSPV i de la Memòria Històrica van participar per a demanar, entre altres coses, que aquest lloc siga clau en la creació d'un museu per a la Memòria.

Aquesta va ser la reivindicació de la Secretària general del PSPV en la província de València, Mercedes Caballero, que va acudir a l'acte acompanyada de José Luis Ábalos, secretari d'Organització del PSOE i Ministre de Foment, i de l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo.

En concret, tal com arreplega Europa Press, Caballero va dir en aquell mateix lloc que "quan Pedro Sánchez va dir que caldria cercar un emplaçament per a la creació d'un museu de la Memòria, hauria de tenir en compte que el paretó de Paterna pot i deu transformar-se en ell".

A aquesta qüestió també s'ha referit Matías Alonso, responsable del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) de València, qui considera que l'objectiu és que el paretó i el cementeri municipal "tinguen un lloc propi i singular en el museu estiga on estiga, ja que és el segon lloc on més persones es van afusellar en la postguerra". En concret, el nombre de víctimes és de 2.238 i el de la tàpia del Cementeri de l'Est de Madrid s'acosta a les 3.000.

En aquest sentit, Alonso lamenta que "desgraciadament aquest lloc té una transcendència més enllà del local i comunitari, perquè ací van ser assassinades persones de tota Espanya". Per açò, des del GRMH defensa que no solament és necessari dignificar aquest espai, sinó també que tots dos punts tinguen el tractament de "llocs de la memòria" i que units formen un "itinerari de la memòria" que incloga el Camí de la Sang, com estableix la Llei de Memòria Històrica de 2007 i la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana aprovada el passat any.

Açò suposaria que formaren part del Catàleg de llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana, per la qual cosa requeririen protecció i conservació de la Generalitat, segons estableix la llei autonòmica. "També reivindiquem que hi haja un memorial amb els noms dels 2.238 afusellats per a ensenyar què significa aquest lloc", afig Alonso.

De moment, el 22 d'octubre l'Ajuntament de Paterna va iniciar el procés perquè el "paretó d'Espanya" siga qualificat Bé de Rellevància Local (BRL), juntament amb les 70 fosses comunes trobades i excavades i el Camí de la Sang que uneix el cementeri i el paretó. D'aquesta manera, el govern local es faria càrrec de la neteja, manteniment i conservació d'aquests llocs.

Destacats