La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que el sistema valencià de la dependència "no s'ha ressentit" durant la pandèmia per la COVID-19 i s'ha mostrat "perfectament capaç de fer front a un desafiament de gran magnitud" com el que s'està vivint en l'actualitat.
Oltra ha fet aquestes declaracions en la comissió de Política Social i Ocupació de les Corts Valencianes, on ha comparegut a petició pròpia per a informar dels cinc anys de gestió del sistema de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència realitzats pel Consell del Botànic.
La vicepresidenta s'ha mostrat orgullosa d'aquesta gestió que ha sigut reconeguda des de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, que han qualificat d'"extraordinària" l'actuació de la Comunitat Valenciana durant la pandèmia, i ha afegit que aquesta serveix per a evidenciar que és possible "donar una adequada resposta a les situacions de dependència, fins i tot en les condicions més adverses".
Ha incidit en què tots els indicadors dels últims mesos mostren bons resultats, i en aquest sentit ha destacat que el nombre de persones ateses ha crescut un 15 per cent, enfront de la mitjana del 0,8 per cent que s'ha incrementat en el conjunt de l'Estat; a més d'apuntar que les valoracions han crescut un 11,8 per cent, mentre que la mitjana espanyola s'ha reduït en un 1,51 per cent.
L'any passat, ha continuat, la Comunitat Valenciana va ser l'única autonomia, juntament amb Canàries i Astúries, on van créixer tant el nombre de persones valorades i reconegudes, com el de persones ateses.
"Des del mes de març i durant els mesos més durs del primer estat d'alarma, concretament fins al mes de maig, es van gestionar 7.339 expedients, una xifra superior a la del mateix període de 2019, amb 6.950 expedients", ha manifestat i ha afegit que aquestes dades serveixen per a mostrar "la gran professionalitat de les empleades i empleats públics".
Oltra ha assenyalat que aquest augment de persones beneficiàries ha anat acompanyat d'un increment de la inversió, i ha informat que des que va començar la pandèmia, el Fons per al Sistema de Dependència s'ha incrementat respecte del pressupost inicial en 79,5 milions d'euros.
5 anys de gestió
La vicepresidenta ha defensat que el succeït en la pandèmia ha sigut possible gràcies al fet que s'emporta 5 anys de gestió que han permés traure a la Comunitat Valenciana de la cua en totes les estadístiques espanyoles, on la va situar l'antic govern, amb una política de "retards inhumans en les tramitacions, dilacions injustes en els pagaments de les prestacions i d'obligatorietat de copagaments en els anys més durs de l'anterior crisi econòmica".En aquest sentit, ha recordat que en 2015 quan va arribar a la Conselleria es va trobar dues llistes d'espera, "una on hi havia registrades 46.496 persones que esperaven anys la tramitació del seu expedient, i una B, que trobàrem en els calaixos, i on s'amagaven 17.000 sol·licituds sense registrar".
Oltra s'ha mostrat satisfeta de poder dir que en aquests moments hi ha 104.331 valencians i valencianes que estan dins del sistema d'atenció a la dependència, la qual cosa representa "el major nombre de persones beneficiàries a la Comunitat Valenciana des de l'aprovació de la llei el desembre de 2006".
"En 5 anys hi ha 61.664 noves persones beneficiàries, però s'han resolt positivament 121.354 expedients", ha declarat, i això ha sigut possible "per l'agilitat en la tramitació", amb el voltant de 3.000 expedients resolts al mes, "més del doble" del que es va marcar com a objectiu quan va arribar al Consell en 2015.
La vicepresidenta ha apuntat com una altra dada molt important que en aquests moments 219 municipis ja estan resolent dins del termini dels 6 mesos que marca la llei, quan en 2015 el temps mitjà per a concedir una ajuda era de 4 anys i 6 mesos, encara que van arribar a resoldre's llavors expedients que estaven pendents des de 2007.
Aquesta major agilitat en la resolució ha sigut possible gràcies a canvis normatius i del model de valoració, portant-lo als ajuntaments, ha explicat Oltra, qui ha assenyalat que també s'han adoptat decisions com la creació d'un grup especial operatiu de funcionaris i funcionàries que millora la resolució i que aconsegueix una mitjana de 150 expedients diaris.
Reptes de futur
La vicepresidenta ha afirmat que malgrat que encara queda molt camí per recórrer, i en aquest sentit ha assenyalat que un dels objectius és continuar avançant en la "desinstitucionalització del sistema de dependència" amb la posada en marxa de programes com Cuide'M, que busca donar "una atenció domiciliària, integral i moderna, alhora que es fa una intervenció integral, assistencial, preventiva, rehabilitadora i psicoeducativa".L'objectiu és "evitar la institucionalització, la deterioració cognitiva i els trastorns psíquics, alhora que solucionar la soledat no desitjada i assegurar el benestar emocional", ha explicat, i ha precisat que a aquest efecte el pressupost contempla una partida de 31,3 milions d'euros, dels quals 25,3 milions són per al servei a domicili i 6 milions per als programes menjar a casa i major a casa.
"Portem cinc anys de recuperació de drets perduts i de reconeixement de nous drets", ha sostingut Oltra, qui ha garantit que continuarà treballant per a "arribar a una societat on les cures a les persones tinguen un paper central en les polítiques públiques, on l'economia de les tres Cs (criar, cuidar i curar) tinga el reconeixement que la seua dimensió ha demostrat en aquesta pandèmia".