Oltra convida a seguir l'exemple valencià per a formar el Govern d'Espanya: "Som l'espill amable i solvent"

Guardar

oltra_alicante_manifestacion_orgullo
oltra_alicante_manifestacion_orgullo

La vicepresidenta de la Generalitat i líder de Compromís, Mónica Oltra, ha reivindicat el model de "pluralitat i respecte a la diversitat" de l'executiu valencià de cara a la futura conformació del Govern d'Espanya. "Sense ànim de donar lliçons a ningú, --ha dit-- som l'espill amable, un espill solvent d'un govern que ha donat respostes a la gent en el qual la resta es pot mirar".

Així ho ha asseverat Oltra, que aquesta vesprada participa en Alacant en la manifestació de l'Orgull LGTBI, a preguntes dels mitjans per si creu que tirarà avant la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern.

Sobre aquest tema, ha assenyalat que des de la Comunitat Valenciana "es pot traslladar a la resta de comunitats autònomes, fins i tot a la formació del Govern central", l'experiència del Consell del Botànic, que després de les últimes eleccions autonòmiques integren PSPV, Compromís i Unides Podem.

"Nosaltres hem negociat des de la pluralitat, que és important, des del respecte a la diversitat, que en política es tradueix en aqueix pluralisme", ha defensat. "I ens ha anat bé: hem estat quatre anys governant i la gent ha dit que vol que seguim quatre anys més", ha afegit.

Respecte al procés per a constituir el Govern, ha advocat, igual que es va fer en la Comunitat, per parlar "primer del quin, de què farem". "Això és molt important, posarem en el centre de les polítiques a les persones, amb lleis i decisions que milloren la vida de la gent".

"L'ÚLTIMA FASE ÉS EL QUI"

Després, ha prosseguit, cal debatre del "com farem això" i "el qui és l'última fase, posar nom a qui gestionarà aqueix quin i aqueix com".

Per a Oltra, "la societat porta anys dient que s'han acabat les majories absolutes i que el que vol són projectes plurals, col·lectius, on les diferents mirades es posen d'acord, és a dir, diferents intel·ligències al servei d'un projecte comú".

"Si es van acabar les majories absolutes, hauríem d'assumir que la gent rebutja a aquells que es creuen que amb les veritats absolutes", ha finalitzat.

Arxivat a:

Destacats