La Vicepresidenta i Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, ha sigut la primera a parlar en les Corts i, com ella mateixa ha recordat, “la primera del Consell” en aquest nou curs polític. Es tracta d'una compareixença sol·licitada per ella mateixa, per a detallar els passos a seguir en el seu per a aquesta legislatura, no sense recordar abans “l'estat de col·lapse” que es va trobar en 2015. Uns passos que inclouen nombrosos plans d'Infància, Joventut i Tercera Edat, així com “la intenció d'impulsar tres iniciatives legislatives”.
Oltra ha detallat el que, després del canvi de govern, ha qualificat d'“injustícies” que es van trobar i van dedicar, assegura, a intentar solucionar; com “els 17.000 expedients de dependència ocults en els calaixos”.
Exposa, com a exemple del “col·lapse”, que en arribar es van trobar un total de “41.662 persones dins del sistema, 46.496 persones en llista d'espera més els ocults, i 17 persones per a tota la Comunitat valorant expedients”. Ara hi ha, relata, 83.991 persones que reben ajuda a la dependència, i “una llista d'espera de 26.634”; el temps d'espera ha passat de quatre anys i mig a 13 mesos. Unes millores que se sumen, detalla, a les inversions realitzades contra la violència masclista, les ajudes a les famílies monoparentals “que es paguen sempre, no són una subvenció” o de família nombrosa.
"Recuperar la centralitat"
Tot això és, assegura, un “esforç pressupostari en l'àmbit pressupostari” en tindre en compte “l'incompliment del Govern d'Espanya a assumir la seua part del finançament del sistema de dependència -ha de pagar un 50% i paga un 10%-, així com l'infrafinançament” general de la Comunitat.Aquest repàs ha servit a Oltra per a anunciar, o més aviat recordar, que “una vegada atesa l'emergència social” que assegura, van trobar, “l'acció política d'aquesta legislatura se centrarà en el desplegament normatiu de les lleis” a les quals ha fet referència, així com continuar l'ampliació de l'atenció a la dependència, amb atenció a “els reptes” que troben.
La Vicepresidenta assenyala que la intenció és, en definitiva, promoure “el nou sistema públic valencià de serveis socials” que pretén “recuperar la centralitat de la persona”.
Oltra ha assenyalat com una de les primeres prioritats del Consell en la seua àrea treballar pel “pagament delegat” de totes aquelles “entitats del tercer sector concertades amb l'administració”. Amb això fa referència a entitats que, com les dels Centres d'Infància, no han rebut pagaments de la Generalitat a causa del seu estat financer. En xifres, la Vicepresidenta anuncia que el treball en els concerts ha obert “més de 12.000 places en l'àmbit de la diversitat funcional, dones, majors, infància i igualtat”.
Una altra de les prioritats, ha detallat, serà la creació “un primer Pla d'Infraestructures Socials fonamentat amb criteris objectius, amb elements correctors en favor de les comarques d'interior”, amb “perspectiva de ruralitat“ i contra la despoblació. Contempla també l'elaboració de diferents plans i estratègies per a posar el focus en la Infància i Adolescència, les Famílies Acollidores, la figura de l'assistent personal en dependència i l'Envelliment Actiu, així com avançar en el Pacte Valencians contra la Violència de Gènere.
Tres noves lleis
"Senyories, per a anar acabant els avance la intenció d'impulsar tres iniciatives legislatives", ha anunciat Oltra. La Vicepresidenta ha anunciat que en 2020 s'iniciaran els treballs per a traure davant una Llei Valenciana de Diversitat Familiar i Suport a les Famílies, per a "garanteixes la igualtat d'oportunitats", entre tota la diversitat de famílies disponibles, per a tindre els mateixos drets.Una altra nova norma arribarà aquesta legislatura, una nova Llei d'Igualtat "que tinga en compte els grans avanços que el moviment feminista a aportat a les societats democràtiques". Finalment, una Llei d'Accessibilitat Universal, que "no aborde només les barreres físiques", sinó també "les invisibles".
Abans de baixar del faristol, ha recordat la necessitat de reclamar "un finançament Constitucional, unes inversions justes i una regularització del deute", conforme als acords aprovats en l'hemicicle. "No és una exigència egoista", ha afegit.