Oltra assegura que la situació de la Franja de Gaza "la converteix en la presó més gran del món"

Un dels objectius del viatge és “prestigiar la cooperació valenciana després d’anys de saqueig i corrupció dels fons”

Guardar

oltra-gaza
oltra-gaza

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que la situació a la qual es veu sotmesa la Franja de Gaza, pel bloqueig a la qual pateix la seua població, la pràctica impossibilitat d'entrar i eixir "la converteix en la presó més gran del món". Té una població propera als dos milions de persones (1,3 milions són refugiats) en un enclavament de 365 quilòmetres quadrats (més de 5.000 persones per quilòmetre quadrat) i tancat pel mur fronterer israelià i un bloqueig aeri i marítim.

Oltra ha pogut desplaçar-se aquest dijous a les sis del matí a la Franja de Gaza després d'aconseguir a última hora d'ahir el permís per a entrar. En aquest sentit, ha volgut agrair al Govern d'Espanya, a través del seu consolat a Jerusalem, i a la UNRWA (organisme de l'ONU), l'esforç per a aconseguir el permís de l'executiu israelià per a poder accedir a Gaza.

Segons ha explicat Oltra, l'arribada a la Franja de Gaza per l'encreuament de Erez suposa trobar-se amb unes instal·lacions militars similars a una gran terminal fronterera pels controls, tant policials com de documentació que, una vegada superats, donen pas a un camí de poc més d'un quilòmetre vigilat per torretes armades instal·lades al llarg del mur i cablejat que guia fins al control palestí d'accés a la regió.

En aquest sentit, ha expressat l'"impacte" que suposa contemplar els 'checkpoints' al llarg de Cisjordània, que són "llocs per on s'obri el mur que ha instal·lat el govern israelià perquè els habitants del poble palestí puguen anar a treballar o al metge i on es produeix una imatge de persones encaixonades que poden arribar a tardar tres hores a travessar la frontera emmurallada que s'ha instal·lat".

En el cas de Gaza suposa mantenir "quasi en captivitat a prop de dos milions d'habitants i amb unes condicions pràcticament infrahumanes", ha asseverat la vicepresidenta, qüestionant el compliment dels drets humans que pot comportar aquesta situació.

"L'aigua solia ser blava"

De la mà de UNRWA, la primera visita a Gaza ha sigut al denominat 'Beach Camp', que limita amb la costa mediterrània. Oltra ha explicat que els bombardejos de 2014 van inutilitzar les instal·lacions de sanejament d'aigües residuals i el bloqueig impedeix accedir a recursos per a la seua reparació, per la qual cosa el mar en les primeres milles es troba contaminat i acumula molta brutícia i restes sòlides en la riba. "L'aigua solia ser blava", ha comentat durant la visita Z.Salah, un dels habitants i responsable de la zona.

El trànsit per Gaza és caòtic i "es comproven a primera vista els efectes que els talls diaris de subministrament elèctric tenen per a la població (a vegades l'accés és de tres hores al dia), així com el bloqueig de materials de construcció que impedeixen alçar parts de la ciutat demolides per la deterioració i pels atacs patits". "Un exemple -ha comentat-, és l'enorme solar que ha deixat la destrucció del que fóra l'hospital més gran que donava servei a tota la regió".

Projectes de cooperació

La vicepresidenta Mónica Oltra ha recordat que segons les dades facilitades en les nombroses reunions amb l'adreça de UNRWA, el bloqueig imposat pel govern israelià ha suposat que més del 95 per cent de les empreses locals tancaren i que la taxa de desocupació entre les persones joves siga del 60 per cent i del 65 per cent de les dones, en aquesta zona.

Per açò, el projecte de cooperació que la Generalitat desenvolupa a Gaza està dirigit a dones joves. De fet, "hem pogut reunir-nos amb sis joves d'entre 20 i 26 anys que, gràcies a aquest projecte dotat amb més de 300.000 euros, han trobat treball per un temps i han pogut guanyar habilitats i formació per a tenir millor accés al mercat laboral".

Oltra ha emfatitzat que en aquest viatge "hem volgut veure per a explicar i que els valencians i valencianes sàpien què s'està fent amb els seus diners" i "prestigiar la cooperació valenciana després d'anys de saqueig i corrupció dels fons de cooperació". "En definitiva -ha postil·lat-, volem establir les prioritats del que volem finançar des de la solidaritat dels valencians, que és un poble molt solidari".

Destacats