La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat les "transversalitat" de l'Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano, l'elaboració del qual ha començat amb el treball derivat de la jornada sobre l'Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano, que ha inaugurat este dimarts.
En aquesta jornada, organitzada per la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, participen els diferents agents implicats, com a conselleries, entitats, experts i municipis, amb la intenció de traçar conjuntament una sèrie de mesures que contribuïsquen a avançar en la igualtat per al poble romaní.
La vicepresidenta ha explicat que aquesta jornada és "el punt de partida, en col·laboració amb totes les entitats representatives, sobre el qual abordar aquelles qüestions pendents per a la integració d'este col·lectiu"."Es tracta de posar a les persones en el centre i treballar per a elles, d'una forma integral. L'eradicació de la desigualtat s'ha de fer conjuntament, treballant les diferents administracions juntes i fent un treball transversal", ha assenyalat.
Oltra ha assegurat que l'objectiu "és tenir una Estratègia Valenciana que siga el nostre full de ruta quant a les polítiques per a la igualtat i la inclusió del poble gitano, que estarà integrada dins del Pla Valencià d'Inclusió i Cohesió Social que s'està treballant des de principis d'enguany", coordinat per la direcció general d'Inclusió Social.
Segons ha subratllat la vicepresidenta, resulta "molt important que l'Estratègia Valenciana estiga treballada coordinadament entre les administracions i les entitats" i que a part dels quatre eixos fonamentals que marquen Europa i Espanya, incloga la lluita contra "l'antigitanisme, que és l'arrel de moltes situacions de discriminació i desigualtat que viu el poble gitano".
A més, ha manifestat que ha d'incidir també en la inclusió de la cultura gitana "com un element de riquesa i diversitat cultural de la cultura valenciana". Per a Mónica Oltra, la identitat gitana és un fet cultural, "una manera de ser valenciana i valencià i que hem de treballar perquè siga un fet".
Aquesta Estratègia Valenciana abordarà qüestions com la millora de la qualificació professional, l'accés al mercat laboral, la reducció del percentatge de llars de famílies gitanes considerats com infravivendes i la reducció de les desigualtats socials en l'àmbit de la salut, segons ha explicat la vicepresidenta.
Així mateix, ha defensat que, a més d'abordar aquestes qüestions, considera important per a avançar en la integració "el reconeixement de la llengua romaní, pròpia del poble gitano, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, juntament amb el valencià i el castellà, ja que és un gest que serveix per a visibilitzar la realitat i la història d'este col·lectiu, que és del que es tracta".
Al seu judici, l'engegada d'aquesta estratègia és necessària perquè el poble gitano és un dels col·lectius que més ha patit l'exclusió a tot el món i, malgrat els significatius avanços de les últimes dècades, l'exclusió continua, per la qual cosa considera fonamental "sensibilitzar a la població denunciant el racisme i convidant a desfer estereotips i prejudicis".
Igualtat d'oportunitats
La vicepresidenta Mónica Oltra s'ha compromés a "promoure mesures que reduïsquen la desigualtat que afecta les persones gitanes, especialment en l'àmbit educatiu, tan important per a la igualtat d'oportunitats de les futures generacions".
Igualment, ha mostrat l'interés del Consell d'afavorir la "participació activa de gitanos i de gitanes en tots els àmbits i espais de la nostra societat i a lluitar contra la discriminació i la creixent gitanofobia, que limita el desenvolupament personal i professional de les gitanes i els gitanos, atempta contra la dignitat de les persones i vulnera drets fonamentals".
Oltra també ha defensat que, combatre la desigualtat educativa, implica trencar el cercle de la pobresa i l'exclusió, "però açò també implica incorporar la història i la cultura gitana en el currículum escolar, perquè cal visibilitzar que la comunitat gitana és una part i ha d'estar present en un sistema educatiu més inclusiu i integrador, avançant cap a un millor coneixement de la comunitat gitana, la qual cosa contribuirà, sens dubte, a combatre prejudicis i estereotips".Així mateix, ha advocat per la millora de la qualificació professional i l'accés al mercat laboral, així com per lluitar contra la segregació residencial i les desigualtats socials en l'àmbit de la salut, entre altres aspectes fonamentals, per una vida en igualtat de condicions.
D'altra banda, ha indicat que les dones gitanes "són i han de ser una peça fonamental en aquest pla, no solament perquè som la meitat de la població sinó perquè és des del foment de la igualtat i la diversitat des d'on hem de partir i treballar". En este sentit, ha matisat que "són precisament les dones, i especialment les dones gitanes del segle XXI, les impulsores dels canvis i també les que mantenen i transmeten els valors de la seua cultura".
Cal destacar que les taules temàtiques de les jornades serviran com a base per a configurar grups de treball de cara a l'Estratègia Valenciana. Cada grup comptarà amb persones de diferents perfils: treballadors de les administracions; representants i professionals de les entitats i expertes.
Així, hi haurà persones dinamitzadores encarregades de coordinar cada grup, organitzar els debats i la forma en què es concreten i prioritzen les propostes. El procés de participació durarà aproximadament un mes i mitjà a partir del dia de la jornada. Amb els seus resultats, el grup expert de la Universitat d'Alacant farà un informe final que servirà de base de l'Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano.