Va ser una de les consignes amb les quals l'esquerra valenciana es va presentar a les eleccions, i va quedar reflectida en l'Acord del Botànic que regeix l'actual govern autonòmic. Acabar amb els barracons als centres educatius. I des de l'inici de la legislatura, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, i el Consell, s'han reafirmat en aquesta voluntat.
En entrar al Palau de la Generalitat, les xifres parlen per si mateixes. 25 col·legis de tota la Comunitat impartien les seues classes íntegrament en barracons. I altres 200 escoles i instituts posseïen part de les seues infraestructures en forma de mòdul prefabricat. En total, més de 1.500 barracons repartits per tota la geografia valenciana.
El Pla d'Infraestructures Educatives
A principis de l'any passat, la Conselleria d'Educació es va ficar en farina de debò, i va presentar el Mapa d'Infraestructures Escolars: una radiografia de l'estat de les aules valencianes per emprendre la seua millora. Més de 7.000 alumnes donaven les classes íntegrament en barracons de 24 centres, 13.500 ho feien de forma parcial en 139 col·legis, i altres 30.000 impartien classe en centres antics i necessitaven centres nous.Davant aquesta situació, el Consell, a través del conseller d'Educació Vicent Marzà, va anunciar la posada en marxa del Pla d'Infraestructures Educatives 2016-2019. Aquest es comprometia a construir col·legis per aquests 24 que estan completament en aules prefabricades i a arreglar els que imparteixen les classes parcialment en aquest tipus de mòduls, entre altres moltes actuacions puntuals.
Vicent Marzà preveia construir 31 centres nous en 2016. Però el curs 2016-2017 tan sol va estrenar sis col·legis. D'aquests, dos estaven íntegrament en barracons.
[ot-caption title="El Col·legi 103 de València porta lluitant des de la seua construcció, en 2008, per deixar d'estar en barracons. (Barracones103)" url="https://valenciaextra.com/wp-content/uploads/2017/10/10945836_832033686836082_1542849711449668258_o.jpg"]
Curs 2017-2018: noves crítiques i el Pla Edificant
Aquest curs, han estrenat aules 16 centres, i altres 18 es troben en construcció. I el Consell ha rebut noves crítiques davant la lentitud i els retards en el desenvolupament del Pla d'Infraestructures Educatives. Al Debat de Política General de setembre en les Corts, amb motiu de l'inici del curs polític, Podem va criticar amb especial duresa la situació de les aules.El síndic del grup, Antonio Estañ, va preguntar al binomi PSPV-Compromís, al qual recolza des de les Corts: “Més enllà dels anuncis efectistes que ja hem escoltat durant aquesta legislatura, anem a acabar amb els barracons abans de 2019? O anem a seguir instal·lant aules de llauna a les escoles com hem seguit fent aquest mateix any?”.
En aquest ple, i en resposta a aquesta demanda, el propi president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar un dels projectes més rellevants de la seua estratègia política: un nou pla per accelerar les infraestructures educatives de la Comunitat. Este és el Pla Edificant, que es va presentar formalment a mitjan octubre.
Què preveu aquest nou Pla? Una inversió de més de 700 milions d'euros per construir més de 200 col·legis i instituts i reformar altres 500 centres. I estableix l'aliança entre Generalitat i ajuntaments que ja es contemplava en l'anterior pla. Seran els ajuntaments interessats els que voluntàriament s'uneixen al pla i gestionen les contractacions i certificacions de les obres, i serà la Generalitat la que els pague.
El Partit Popular i Ciudadanos han acusat al Consell de delegar competències que li corresponen, als ajuntaments. Per això, Vicent Marzà va explicar que no es tracta "d'una delegació de les responsabilitats", sinó que es busca "agilitzar" la construcció dels col·legis per a posar fi als barracons. La veritat és que, tal com es va dir en la seua presentació, el Pla Edificant pretén construir aquests col·legis a “velocitat de creuer”. Un ritme molt llunyà al que s'ha seguit fins a aquest equador de legislatura. Però asseguren des de la Generalitat que són els tràmits els culpables d'aquests retards i que, gràcies a la “aliança” amb els consistoris, s'agilitzaran.
El que sí sabem fins ara és que consistoris com el de Mislata, Paterna, Pobla de Farnals, Riba-roja i inclús l'ajuntament de la ciutat de València, ja han demanat adherir-se a aquest pla.