València continua consolidant el seu model de ciutat de places. De fet, ja s'alça com la segona ciutat espanyola més peatonalitzada amb un 18% segons l'OCU. No obstant això, ara, és moment d'anar més enllà i reinventar el concepte de ciutat actual. Per a la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez, és moment de "reinventar la proximitat" perquè les ciutats "deixen de ser un conjunt de carrers i cotxes i recuperen l'espai vital de les persones" que, en el seu moment, es va cedir a favor del vehicle privat. És el moment del canvi, un canvi que l'Ajuntament de València ja va iniciar fa cinc anys.
La ciutat de València està experimentant una transformació profunda de l'espai públic l'objectiu del qual és la recuperació per a les persones. Ja s'ha dut a terme a la plaça de Sant Marcel·lí o a la mateixa plaça de l'Ajuntament, que va deixar de ser una rotonda per a convertir-se en un espai en el qual, cada dia, centenars de persones gaudeixen d'ella, però no ha sigut l'única. Aquesta recuperació de l'espai públic també s'ha dut a terme, mitjançant estratègies d'urbanisme tàctic, a la plaça Pintor Segrelles – la primera a comptar amb un paviment ecològic –, a la plaça de Sant Agustí i, en un futur, també es procedirà a la conversió en zona de vianants definitiva tant de la plaça de la Reina, com del conjunt de Ciutat de Bruges, Mercat Central i entorn de la Llotja, que posaran en valor el patrimoni cultural i històric de València.
Però, més enllà de les places, també s'està buscant la recuperació d'espai públic en zones que ni tan sols pensàvem que era possible, gràcies a iniciatives com la creació de superilles en la Petxina o Orriols, l'augment d'espais per als vianants a les avingudes del Port i Pérez Galdós, l'ampliació de voreres a Peris i Valero i Giorgeta o els plans urbanístics de Natzaret – amb la construcció d'una ciutat esportiva, el parc de Desembocadura i una nova zona terciària – i del Cabanyal-Canyamelar – amb nous espais per a vianants mitjançant tres vies verdes que creuaran el barri –.
Per descomptat, un altre dels eixos fonamentals, ha explicat Gómez, serà tant la creació de nous pulmons verds – s'accelerarà el procediment per a la creació del parc de Desembocadura, el parc de Carolinas i l'ampliació del parc de Benicalap – com la creació d'espais perquè "les grans empreses que vulguen instal·lar-se a València puguen comptar amb llocs suficients". En aquest sentit, Gómez ha anunciat que, en els principals desenvolupaments urbanístics que tenim pendents com el Grau o Benimaclet, "donarem un pes molt important a l'espai terciari orientat a la nova economia verda i digital".
Iniciatives d'aquest tipus són les que contribuiran a avançar cap al model de la València de 15 minuts, que consisteix a disposar de tots els serveis i recursos essencials, com el col·legi, el centre de salut, el treball o els comerços, a una distància màxima de 15 minuts caminant. Un projecte que reforça la presencial del vianant enfront del vehicle privat i que, sens dubte, serà un impuls per a convertir València en la ciutat més peatonalitzada del país.