Nou cas de discriminació lingüística a valencianoparlants en l’àmbit sanitari a l’Horta Sud

El passat 18 de juliol el veí de Beniparrell Francesc Puertes va cridar al seu centre de salut per preguntar sobre els resultats d’una analítica del seu pare, i ho va fer en valencià: «Bon dia, quan estarà l’analítica del meu pare?». L’administrativa va exigir que li parlés castellà amb l’afirmació: «¿Qué dice? No le entiendo». Quan el pacient va reclamar que tenia «tot el dret a parlar valencià» l’administrativa va respondre que no entenia el valencià. La treballadora pública es va negar a escoltar una breu expressió en valencià d’un pacient i li va exigir que s’expressara en castellà, un fet que és il·legal, perquè no existeix cap obligació de parlar castellà. Des de la Plataforma per la Llengua es considera que l’administrativa va manifestar uns prejudicis lingüístics impropis d’una treballadora del sector públic de la Generalitat Valenciana. L’entitat recomana a l’administrativa que atén les telefonades que realitze un curs de valencià. L’ONG del valencià considera extremadament urgent que es garantisca la competència lingüística de totes les persones que atenen el públic en la sanitat pública, i per això s'organitzen cursos que permeten que els drets lingüístics dels valencianoparlants es respecten. Organitzar activitats formatives per a garantir-los és un deure legal recollit en la disposició addicional segona del Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. Igualment, des de la Plataforma per la Llengua també es considera necessari que la Conselleria informe l’administrativa sobre els drets lingüístics del poble valencià i crear un protocol per evitar que aquestes situacions es tornen a repetir. El portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manel Carceller, ha assegurat que «la discriminació en l’atenció sanitària a un pacient pel fet de parlar valencià és un cas d’incompliment de les obligacions d’una treballadora pública. No podem creure que una treballadora pública no entenga quatre paraules bàsiques en valencià. Ens trobem davant d’una clara discriminació per valencianofòbia, i això és tan greu com una per raó de raça, religió o política. Això és més evident quan la treballadora ha mantingut prèviament converses on el pacient parlava en valencià sense cap problema». La Plataforma per la Llengua afirma que negar l’atenció sanitària a un ciutadà pel fet de parlar valencià és un cas de discriminació que vulnera la legalitat de l’Estatut d’autonomia valencià, la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) i fins i tot l’article 14 de la Constitució espanyola. Cal recordar que l’article 9 de l’Estatut d’autonomia de 2006 proclama els drets dels valencians de «dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada» i que a l’article sisé diu que tothom té dret d’usar el valencià, que «la Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües» i que «ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua». En el mateix sentit l’article cinqué de la Llei d’ús i ensenyament del valencià explicita que «L’Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià». Finalment, l’article 54.11 del text refós d’una norma legal estatal, l’Estatut de l’Empleat Públic, preveu que els funcionaris «garantizarán la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite, siempre que sea oficial en el territorio».