L'Observatori d'Emancipació Juvenil adverteix que per als joves valencians escometre un projecte vital és "una missió impossible": només un de cada cinc pot emancipar-se, han de destinar el 71,7% del seu salari al pagament del lloguer, el 28,3% està en atur, tenen un dels salaris més baixos de l'Estat i la meitat dels joves d'entre 30 i 34 anys està en risc d'exclusió social.
Així, ho han assenyalat aquest dijous el president del Consell de la Joventut d'Espanya, Manuel Ramos, i la presidenta del Consell Valencià de la Joventut (CVJ), Pilar Blasco, en roda de premsa per a presentar les últimes dades de l'Observatori, que llancen una "fotografia de paràlisi" i constaten que la situació "continua empitjorant".
Per això, han exigit a totes les Administracions que es deixen de "pegats" i que implanten polítiques "integrals" perquè els problemes juvenils són ja "estructurals" i els fan ser un dels col·lectius "més vulnerables", una situació que té greus conseqüències per al conjunt de la societat.
Així, els joves valencians té més atur que la mitjana nacional, dels sous més baixos d'Espanya i la taxa juvenil de pobresa més alta. Només estan una mica millor respecte al salari que han de destinar al lloguer perquè els preus mitja són inferiors en la Comunitat 592 euros, enfront dels 900 de mitjana estatal.
En concret, les dades de l'Observatori del primer trimestre de 2019 revelen que només un de cada cinc menors de 30 anys es pot emancipar, el 19%, una xifra lleugerament superior a la mitjana estatal del 18,6%. Les joves valencianes s'emancipen més que els homes, 24,2% enfront del 14,1%, perquè elles comparteixen més casa mentre que els xics prefereixen emancipar-se en solitari.
Blasco ha explicat que aquest baix percentatge és conseqüència que resulta "inassumible" llogar un habitatge, única opció viable, pel seu alt cost: suposa el 71,7% del salari, molt per damunt del 30% que recomana com a màxim el Consell de la Joventut d'Espanya, i a més el preu s'ha encarit en la Comunitat un 7,25% en 2019.
Davant aquesta situació, s'ha de recórrer a pisos compartits. Encara així, un jove ha de dedicar el 33% del seu salari a Alacant, el 26,8% a Castelló i el 33,3% a València.
ATUR JUVENIL
Al mateix temps, la Comunitat és una de les poques d'Espanya on la taxa d'atur ha crescut en l'últim any en passar del 25,1% en 2018 a afectar ja el 28,3% en 2019. A més, la poca ocupació que hi ha és temporal i precari: només un de cada deu treballs són indefinits.Així mateix, els joves valencians també té un índex major de subocupació que la mitjana estatal: el 18,1% dels menors de 30 anys de la Comunitat treballen menys hores de les que voldria enfront del 14,5% d'Espanya. I aquesta subocupació afecta de nou més a les dones, el 23,3% enfront del 14,8%. A més, també cobren uns cent euros menys que la mitjana, 830 euros enfront dels 930 a Espanya.
Blasco ha advertit que les conseqüències del mercat juvenil valencià no és només la impossibilitat d'emancipar-se sinó que la taxa de pobresa en una de les majors d'Espanya, un 38% dels menors de 30 anys està en risc d'exclusió social enfront del 33,8% de mitjana nacional.
A més, la Comunitat Valenciana és l'única d'Espanya en la qual ha augmentat el risc de pobresa entre el tram d'edat de 30 i 34 anys, que afecta ja el 50,2%, 30 punts més que a Espanya, una cosa absolutament inèdita" fins ara.
En aqueix sentit, ha apuntat que totes aquestes dades confirmen que per als joves valencians és "una missió impossible" poder "emancipar-se i portar una vida digna" i han de retardar encara més el seu projecte vital amb les conseqüències socials que això suposa.
MESURES DE MILLORA
Per tot això, exigeixen un límit en el preu del lloguer, millorar el Pla de garantia juvenil Avalem Joves amb un programa d'acompanyament personalitzat que els facilite trobar un lloc de treball concorde a la seua formació, prioritzar l'atenció als joves en risc d'exclusió potenciant la Renda Valenciana d'Inclusió o recuperant la Renda Bàsica d'Emancipació.A més, reclamen que tots els departaments del Consell complisquen Estratègia Valenciana de la Joventut perquè encara que hi ha una direcció general específica hi ha qüestions, com l'atur o l'habitatge, que han d'abordar-se de manera transversal.
En aqueix sentit, el president del Consell de la Joventut d'Espanya, Manuel Ramos, ha assenyalat que la precarietat de l'ocupació juvenil en la Comunitat és conseqüència d'un model econòmic basat en el sector serveis. A més, ha constatat que la taxa d'emancipació és la "pitjor" des de 2002 perquè la situació va empitjorar amb la crisi i des de llavors no ha millorat.
Ramos ha apuntat que fins ara les Administracions han plantejat aquests problemes des d'"un discurs de la confrontació: o ocupació juvenil o pensions, quan van de la mà perquè si els joves de hui no poden cotitzar no es podrà fer front a les jubilacions".
No obstant això, ha assenyalat que encara que es comença a observar un canvi en el discurs d'ajudes a l'habitatge, respecte a l'ocupació segueix sense haver-hi un acompanyament individualitzat que permet trobar una ocupació digna ni els joves són els beneficiaris directes de les subvencions.
De la mateixa manera, ha assenyalat que encara que "caldria fer-li un volt als contractes de formació" en moltes vegades no s'arriba ni a ells perquè quan els joves acaben els seus estudis "se li forcen a signar una espècie de parany que són les pràctiques formatives".