Una cria de mangabey de coroneta blanca (Cercocebus lunulatus) ha nascut en la zona que recrea les selves d'Àfrica equatorial de Bioparc València. Es tracta d'un fet "de gran rellevància", a causa del greu perill d'extinció al qual s'enfronta aquesta espècie, destaca el parc valencià.
El recinte alberga un grup reproductor format el mascle Vito, tres femelles adultes, Juanita, Torcuata i Hope i les dues cries d'aquesta, Nasha, femella de dos anys i la nounada, de la qual encara es desconeix el sexe.
Aquest naixement forma part del programa internacional de conservació exsitu (EEP) en el qual Bioparc participa i sembla que l'evocador nom de la mare, Hope, representa aqueixa "esperança" per a la seua espècie. La cria es troba en bon estat de salut i ja pot veure's amb la seua família en el recinte multiespecie que comparteixen amb el grup de goril·les "solters".
Els mangabeys es troben actualment catalogats "en perill" en la Llista Roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) amb un molt preocupant descens en les seues poblacions, per la qual cosa és primordial cridar l'atenció sobre aquesta situació i actuar de forma global i coordinada.
Les principals amenaces són la caça i la pèrdua del seu hàbitat provocada per l'agricultura intensiva. En aquest sentit, la Fundació Bioparc col·labora en la preservació insitu d'aquest poc conegut primat a través de la West African Primat Conservation Action (WAPCA) que duu a terme un destacat paper a Ghana i Costa d'Ivori.
Aquest primat de grandària mitjana i de pelatge d'un color marró a gris amb les parts interiors de les seues membres blanques, presenta un accentuat dimorfisme sexual en el qual els mascles poden pesar quasi el doble que les femelles. De comportament gregari i locomoció quadrúpeda, són diürns i molt terrestres.
Criden l'atenció, prossegueixen des de Bioparc, les seues potents mandíbules i grans canins, que els permeten obrir fruits que altres primats no poden aprofitar. Un dels aspectes més curiosos d'aquests animals és que utilitzen el moviment de les seues característiques parpelles de color blanc, que semblen pintats, per a comunicar-se i, a més, emeten potents vocalitzacions per a mantenir-se en contacte i informar de possibles perills i intrusos.