El Museu de Belles Arts de València ha presentat el programa expositiu per a 2021 que preveu l’organització de quatre exposicions temporals que mostraran l’obra del pintor Joaquim Agrasot, de l’escultor Josep Capuz, els gravats de Piranesi i el naturalisme en la pintura valenciana religiosa del segle XVII.
El calendari ha sigut presentat per la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga i el director del Museu, Pablo González Tornel.
Fins al mes de febrer romandran les dues exposicions vigents en aquests moments sobre les adquisicions més importants durant els últims deu anys ‘Més Museu’ i la monogràfica sobre ‘El Mestre de Perea, un primitiu valencià’.
A mitjan mes s’inaugurarà la mostra del pintor internacional Joaquim Agrasot (Orihuela, 1836 - València, 1914), una producció del Consorci de Museus i comissariada pels professors d’Art de la Universitat de València, Ester Alba i Rafael Gil. Joaquim Agrasot ha sigut definit com un artista realista i costumista, associat al naturalisme regionalista valencià de la segona meitat del segle XIX.
Al juny, es mostrarà l’obra d’un dels artistes més destacats de la renovació escultòrica espanyola de les primeres dècades del segle XX, Josep Capuz (València, 1884 - Madrid,1964). L’exposició està produïda pel Consorci de Museus i la professora d’Història de l’Art, Helena de las Heras, participa com a comissària.
Al mes d’octubre s’obriran al públic dues exposicions. Es podrà contemplar una selecció d’estampes de Giovanni Battista Piranesi (Mogliano, 1720 - Roma, 1778), un dels grans gravadors de la història. La col·lecció d’estampes va ser adquirida per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València en el segle XVIII i acumula obres de totes les seues etapes creatives que la converteixen en una de les més importants d’Espanya juntament amb la de la Biblioteca Nacional. És una producció del Museu de Belles Arts i està organitzada pels comissaris Adela Espinós i Juan Calduch, membres de la Reial Acadèmia de Sant Carles.
Es tancarà l’any amb ‘Creure a través dels ulls’ que planteja una mirada a la pintura valenciana del segle XVII amb peces conservades al Museu. L’eix vertebrador és el naturalisme en la pintura religiosa i les raons que van motivar, a València, aquesta opció estètica que es va mantindre vigent fins a finals del sis-cents. Aquest fil argumental s’analitza a través de tres àmbits expositius, que tenen un desenvolupament semblant, dedicats, el primer, a les arrels estilístiques del realisme barroc i els dos restants a les seues bases conceptuals.
És la primera exposició comissariada per Pablo González Tornel com a director del Museu de Belles Arts de València.
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha assenyalat que és un programa expositiu "realista i possibilista en l’aspecte organitzatiu i també pressupostari, que aposta per difondre els artistes valencians i per potenciar els fons que té el Museu de Belles Arts, que són molts i de gran valor artístic".
El director del Museu ha indicat que els ciutadans descobriran artistes valencians com Agrasot i Capuz sobre els quals és fonamental promoure exposicions monogràfiques, perquè d’aquesta manera s’investiga la seua trajectòria i es reivindiquen aquestes figures.
Quant a Piranesi, ha ressaltat l’oportunitat de veure els gravats més complets del món i que per la seua especial conservació no poden ser sempre exposats. Sobre l’exposició que ell ha organitzat, González Tornel s’ha mostrat confiat en el fet que el discurs nou pensat i la col·laboració en el catàleg de prestigiosos historiadors de l’art donen lloc a una proposta atractiva per al públic.
El Belles Arts està ultimant un programa d’activitats divulgatives i didàctiques que setmanalment es faran a les vesprades al Museu i que es presentaran al gener. Amb els epígrafs de ‘Dimarts de cine’, ‘Dimecres musicals’, ‘Dijous acadèmics’ i ‘Diumenges infantils’ el museu es converteix en un epicentre cultural per a la ciutat de València.
El director del Museu de Belles Arts de València ha subratllat que res d’aquesta conscienciosa programació haguera sigut possible sense el decidit suport de la Direcció General de Cultura i Patrimoni i de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. També ha volgut agrair a l’equip tècnic del Museu el seu suport i dedicació per a dur a terme una programació tan ambiciosa en temps tan complicats.