L'expresident de l'Uruguai José Mujica ha reflexionat aquest dijous sobre el futur dels drets humans en el món en un col·loqui amb experts. "La primera pregunta és: hi haurà futur?, quan?, com? Jo no tinc aqueixa resposta, però és una pregunta que cal fer-se", ha manifestat.
Més d'un miler de persones han seguit aquesta trobada pública i oberta a la participació en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València, també retransmés per 'streaming', detalla Cultura de la Generalitat en un comunicat.
En la seua intervenció, Mujica ha aprofundit en què "les mateixes eines que han fet possible un progrés material fantàstic, tècnic i científic, les mateixes persones que van crear les condicions per a domesticar la ciència, el progrés al servei de la productivitat, van crear aquesta era industrial que ens han regalat 40 anys més de vida de mitjana".
"No és poca cosa, amenacen que s'ha fet inaturable, perquè hem cuidat i creat amb l'esdevenir històric una sensació, i ara aqueixa civilització no té govern, ens governa a nosaltres mateixos", ha asseverat.
Sota aquest prisma, ha sostingut que "el primer dret humà requereix el privilegi de definir que venim del no-res, de no ser, i hi ha un miracle que ens permet nàixer". Ha convidat a plantejar-se aqueixa pregunta: "Per què et va tocar a tu si hi havia 40 milions de probabilitats que et tocara; però, després d'haver nascut, recordar que tens un infinit per davant de no ser".
Mujica ha il·lustrat així que "hi ha un miracle que es diu vida, la teua única i definitiva oportunitat". "Has de fer-te aqueixa pregunta, quina és la causa de la teua vida, per a què vius, si vius per a pagar comptes, si vius per a viure, si vius per a patir", ha emfatitzat.
"APOLOGIA DE TINDRE TEMPS LLIURE"
L'expresident uruguaià també ha remarcat que ell no fa "apologia de la pobresa", sinó "apologia d'aprendre a viure amb el necessari i tindre temps, senzillament temps lliure per a gastar-ho" en el que se li antulla.Amb aquesta trobada culmina la seua estada a València pel Premi de Drets Humans 2019, del Consell Valencià de Col·legis d'Advocats (CVCA) i la Fundació per la Justícia (FxJ), en reconeixement a la seua trajectòria vital de compromís personal i institucional amb els drets humans i la justícia social.
El conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha obert l'acte que ha estat moderat per Salvador Alborch, patró de la Fundació per la Justícia, i en el qual han participat Fernando Flores, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València; Carles McGrath, degà del Col·legi d'Advocats de Girona, i Lucía Topolansky, vicepresidenta de l'Uruguai i dona de José 'Pepe' Mujica. L'alcalde de València, Joan Ribó, ha clausurat la trobada.
"José Mujica ha expressat alguna vegada quin mèrit té continuar fent el que has fet sempre? Aquesta pregunta resumeix entre altres coses la nostra manera d'entendre la cultura. Per a nosaltres és un mecanisme d'agitació, d'emancipació personal i col·lectiva, que implica una reflexió crítica sobre la realitat i un compromís per a millorar-la", ha exposat Marzà, i ha celebrat que Mujica "personalitza" aquesta manera d'enfocar la cultura, "per al poble, allunyada de les elits i compromesa amb el progrés social".
En la mateixa línia, Ribó ha defensat que tenen "no sols l'obligació, sinó sobretot la necessitat, de complir i fer complir els drets humans en cada racó del planeta, sense deixar de costat aquells drets vinculats al medi ambient, com el dret a respirar un aire net, a l'aigua potable, a una alimentació sana, a un clima estable, a una biodiversitat pròspera i a uns ecosistemes saludables".
"Un compromís plenament d'actualitat que els governants estem obligats a atendre. La presència de Mujica ha de recordar-nos-ho. Que no siga una cosa passatgera, perquè ens va la vida en això. Des del municipalisme, moltes ciutats estem aportant el nostre gra d'arena per la sostenibilitat; mai és suficient, però és important fer passos ferms, perquè l'emergència climàtica és ja una emergència per la vulneració dels drets humans en molts països del món", ha recalcat el primer edil.
El Centre del Carme s'ha sumat a la condecoració obrint les seues sales al diàleg i a la participació ciutadana, com a centre compromés amb la igualtat i la justícia social que recull les inquietuds i reivindicacions de la creació. Coincideix amb la celebració de l'Humans Fest, Festival Internacional de Cinema i Drets Humans, en el qual l'espai exhibeix la mostra 'Ana Yturralde. Petjades de l'Ànima'.