Les morts per ona de calor augmentaran "dramàticament" en 2080 pel canvi climàtic i seran més intenses

Guardar

ola_calor
ola_calor

Si les persones no poden adaptar-se a les temperatures climàtiques futures, les morts causades per ones de calor severes augmentaran "dramàticament" en les regions tropicals i subtropicals, seguides de prop per Austràlia, Europa i als Estats Units, segons mostra un estudi global liderat per la Universitat de Monash (Austràlia) en el qual també ha participat el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

Publicat aquest dimarts en la revista científica 'PLOS Medicine', és el primer estudi mundial que prediu les morts futures relacionades amb l'ona de calor, amb l'objectiu ajudar a les administracions en la planificació d'estratègies d'adaptació i mitigació del canvi climàtic.

Els investigadors van desenvolupar un model per a estimar el nombre de morts relacionades amb les ones de calor en 412 llocs de 20 països durant el període de 2031 a 2080. Així, preveu un augment de mortalitat en relació amb les ones de calor en el futur, en diferents escenaris caracteritzats pels alts nivells d'emissions de gasos d'efecte hivernacle o la densitat de població en aquestes regions.

"Les ones de calor en el futur seran més freqüents, més intenses i duraran molt més. Si no podem trobar una manera de mitigar el canvi climàtic i ajudar a les persones a adaptar-se a aquests successos, hi haurà un gran augment de morts relacionades amb l'ona de calor en el futur, particularment en els països pobres situats al voltant de l'equador", assenyala el principal responsable de l'estudi, Yuming Guo, professor associat en la Universitat de Mosh.

Una troballa clau de l'estudi és que, sota un escenari extrem, hi haurà un augment del 471 per cent en les morts causades per ones de calor en tres ciutats australianes (Brisbane, Sydney i Melbourne) en comparació del període 1971-2010.

"Aquesta recerca, el major estudi epidemiològic sobre l'impacte projectat de les ones de calor sota l'escalfament global, suggereix que podria augmentar dràsticament la mortalitat relacionada amb les ones de calor, especialment en els països tropicals i subtropicals altament poblats. La bona notícia és que si mitiguem els gasos d'efecte hivernacle emissions en escenaris que compleixen amb l'Acord de París, llavors l'impacte serà molt reduït", detalla Antonio Gasparrini, de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres (Regne Unit).

Amb la finalitat d'evitar una possible "mort massiva" de la població a causa de les ones de calor cada vegada més severes en el futur, l'estudi recomana sis mesures d'adaptació, particularment per als països en desenvolupament i les regions tropicals i subtropicals. Entre elles, aconsellen en enfortiment de les infraestructures contra la calor, la planificació i gestió urbana, augment del nombre de fonts públiques, la plantació d'arbres, l'adequació de les cases o un sistema d'alertes de calor, que proveïsca d'informació als ciutadans.

L'investigador del CSIC Aurelio Tobías, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua ha assenyalat que els estudis més recents demostren que les ones de calor futures seran "més freqüents, més intenses i duraran molt més pels efectes del canvi climàtic".

"Si no podem trobar una manera de mitigar el canvi climàtic, de reduir els dies d'ona de calor, i ajudar a les persones a adaptar-se a elles, en el futur hi haurà un increment substancial de defuncions relacionades amb aquests fenòmens, particularment en els països més pobres, situats al voltant de l'equador", ha afegit Tobías.

El treball ha recopilat dades de 412 ciutats de 20 països, fa una predicció a futur per als anys entre 2031 i 2080. La mortalitat es relaciona amb les ones de calor en diferents escenaris en funció dels nivells d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, adaptació i densitat de població.

Segons els autors de l'estudi, els resultats podrien ajudar als responsables de la presa de decisions a planificar estratègies d'adaptació i mitigació per al canvi climàtic.

"Els estudis més recents demostren que les ones de calor futures seran més freqüents, més intenses i duraran molt més pels efectes del canvi climàtic. Si no podem trobar una manera de mitigar el canvi climàtic, de reduir els dies d'ona de calor, i ajudar a les persones a adaptar-se a elles, en el futur hi haurà un increment substancial de defuncions relacionades amb aquests fenòmens, particularment en els països més pobres, situats al voltant de l'equador", ha afegit.

ESPANYA

En els escenaris d'altes emissions de gasos d'efecte hivernacle, la recerca estima que a Espanya es produirà un increment del 292% en les morts causades per ones de calor, en comparació del període comprés entre els anys 1971 i 2010.

No obstant això, aqueix augment es veuria reduït en els escenaris que aplicaren estratègies de mitigació per a limitar les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

"Per tot açò, l'estratègia d'adaptació al canvi climàtic hauria de ser un objectiu prioritari per a Espanya", afig Tobías.

Entre les mesures d'acció per a evitar un augment de la mortalitat a conseqüència de les ones de calor i aconseguir una adaptació a l'efecte de la calor extrema, els autors del treball recomanen una sèrie de mesures d'acció en funció de cada actor poblacional.

A nivell individual, l'estudi destaca la importància de detectar la situació i informar-se de les opcions disponibles. En el plànol interpersonal, recomana compartir la informació, comunicar-la, oferir arguments persuasius a la resta d'integrants de la comunitat, aconsellar i educar.

En la comunitat com a grup, els investigadors suggereixen enfortir les infraestructures comunitàries, animar als individus a integrar-se en ella, crear grups de població de risc, vigilar per barris i crear mitjans de subsistència.

En l'àmbit institucional les mesures s'enfoquen cap a la creació de polítiques específiques, regulacions i procediments oficials, entre altres estratègies. En el terreny mediambiental, l'estudi posa de manifest la importància de la planificació urbanística, la plantació d'arbres en les ciutats, l'accessibilitat de fonts públiques d'aigua potable i l'adequació dels habitatges a les altes temperatures.

Finalment, quant a les polítiques públiques, els autors de la recerca recomanen millorar els serveis d'atenció sanitària, la reducció de la pobresa, la redistribució dels recursos i la creació d'un sistema d'alertes d'ones de calor.

Destacats