- El lliurament de medicació a domicili a col·lectius de risc es farà en un màxim de 48 hores
- Pensionistes llancen un telèfon perquè els majors que viuen sols puguen conversar
La tecnologia es posa a la disposició dels governs per a controlar la propagació del coronavirus. La Comunitat Valenciana, de la mà de Presidència, va llançar, a principis d'aquesta pandèmia, un projecte dividit en tres grans iniciatives que comparteixen un mateix objectiu: donar suport a Presidència de la Generalitat i a la Conselleria de Sanitat en la presa de decisions per a controlar la propagació del coronavirus. Un projecte liderat per Nuria Oliver, i que compta amb el treball, altruista, d'experts de diferents universitats, com la de València, la Politècnica, Jaume I, Miguel Hernández o el CEU de València.
València Extra ha parlat amb Ana Berenguer, directora general d'Anàlisi de la Generalitat Valenciana, per a explicar amb més detall en què consisteix aquest gran projecte. "Es divideix en tres àrees: una anàlisi de dades de mobilitat, models epidemiològics i una anàlisi més sofisticada de dades per a dissenyar noves claus, que és on entra l'enquesta que s'està distribuint".
Tots els grups de treball són essencials "perquè es nodreixen entre ells per a obtenir un estudi complet de la pandèmia i poder valorar si les mesures que s'estan establint són les adequades o, per exemple, és necessari reforçar-les". No obstant això, si hi ha algun que ha cridat l'atenció, sens dubte, és el projecte pilote que s'està desenvolupant a la Comunitat Valenciana per a 'seguir la pista' dels moviments de la ciutadania a través dels telèfons mòbils.
Si bé és cert que la Comunitat Valenciana ja estava desenvolupant aquest projecte, comptant amb la col·laboració de Movistar, Vodafone i Orange, des de fa un poc més d'una setmana, el Govern d'Espanya s'ha unit a aquesta iniciativa, que gestionarà l'Institut Nacional d'Estadística (INE), convertint-lo en un projecte a gran escala que estudiarà com es mouen els espanyols i, d'aquesta manera, analitzar els seus recorreguts.
En aquest punt, Ana Berenguer ha volgut deixar clar que, amb aquest projecte, "no es pot localitzar a persones o, per exemple, saber si un grup de persones s'ha reunit en un lloc específic. L'objectiu no és identificar" perquè, encara que s'ofereixen dades sobre la posició dels mòbils, es desconeix als titulars de les línies. D'aquesta manera, encara que sí que es traçaran els moviments, es tractarà de dades anònimes, és a dir, "el que obtenim és una estimació del nombre de persones que resideixen en un lloc i quins són els moviments de la ciutadania entre les àrees geogràfiques, que es divideixen en grups d'almenys 5.000 persones".
Llavors, quina és la utilitat? D'acord amb Ana Berenguer, en primer lloc, "podem avaluar l'impacte de les mesures de restricció de la mobilitat que s'han dut a terme, i valorar si estan tenint l'efecte esperat o si són suficients; a més, ens serviran per a estudiar l'evolució de l'epidèmia i la taxa de contagis, ja que la mobilitat és un dels factors clau; i, finalment, ens ajudarà a detectar els punts calents per a saber on es pot concentrar més persones".
Encara és ràpid per a fer una primera valoració, ja que "estem acabant d'analitzar les primeres dades, i ens acaba d'arribar la primera tanda de l'INE, però esperem que, en els pròxims dies, ja puguem tindre una primera valoració".
Quant a si aquest projecte té similituds amb el qual es va dur a terme a Corea del Sud, la resposta és No. De fet, "no tenim res semblant". I és que l'app de Corea permetia la identificació i gestió de les persones contagiades o en quarantena, així com el monitoratge dels visitants procedents d'àrees perilloses. Un objectiu que no és el que es persegueix amb el projecte que estan duent a terme des de la Generalitat.