Mor el destacat paleontòleg Inocencio Sarrión

El tècnic-funcionari del Museu de Prehistòria de València fins a la seua jubilació va compaginar les seues tasques de restaurador i conservador amb l'estudi de la fauna plistocena, camp en el qual va estar pioner

Guardar

inocencio-sarrion
inocencio-sarrion

El dilluns 27 de març va morir a València, a l'edat de 76 anys i després de no haver superat una difícil malaltia, Inocencio Sarrión Montañana, tècnic-funcionari jubilat del Museu de Prehistòria de la Diputació de València.

Com a membre d'aquest museu, de 1987 a 2010, Inocencio Sarrión va exercir primerament de restaurador de les col·leccions arqueològiques, destacant el seu gran treball en la reconstrucció de l'espectacular conjunt de gots neolítics de la Cova de l'Or (Beniarrés) i en l'elaboració de motlles de peces singulars del museu per rèpliques expositives i didàctiques. L'any 2000 va fer donació al Museu de Prehistòria de la seua col·lecció paleontològica, amb la qual es va crear el Gabinet de Fauna Quaternària, a càrrec del qual va estar fins a la seua jubilació en 2010.

Amant del seu treball, de l'Arqueologia i la Paleontologia, a les quals va dedicar gran part de la seua vida, va compaginar les seues tasques de restaurador i conservador amb l'estudi de la fauna plistocena, camp en el qual va estar un veritable pioner.

Entre les seues aportacions importants figura la classificació de les restes faunístiques del jaciment de la Muntanyeta dels Sants (Sueca), corresponents al Plistocè inferior, i l'atribució d'una resta antiga d'aquest mateix jaciment, un fragment de fèmur hui desaparegut, al gènere Homo, un dels vestigis més antics de la presència humana en terres valencianes, d'entre 1 i 1,3 milions d'anys d'antiguitat.

A més d'aquest, altres estudis rellevants varen tenir per objecte les col·leccions igualment de fauna de l'avenc del Pla de les Llomes (Serra), d'entre 1,3 i 1,6 milions d'anys; o de la Cova del Llentiscle (Vilamarxant), d'entre 0,7 i 0,8 milions d'anys, amb restes humanes també ací possiblement de la mateixa cronologia i, per tant, en l'òrbita de l'Homo antecessor d'Atapuerca.

A Inocencio Sarrión es deu la primícia sobre un parietal de neandertal arcaic procedent de la Cova del Bolomor, d'entre 120 mil i 130 mil anys. I, així mateix, la determinació de trets morfològics específics per diferenciar cabres domèstiques (Capra hircus) de cabres salvatges (Capra pyrenaica), molt útil per a la classificació de la primera fauna neolítica.

Tots aquests treballs varen ser publicats en el seu moment a la revista del Museu de Prehistòria de València, Archivo de Prehistoria Levantina, el seu òrgan periòdic de divulgació científica, en la qual també va publicar nombroses contribucions sobre diferents períodes de la Prehistòria i de la cultura ibèrica.

La mort d'Inocencio Sarrión Montañana ha suposat una forta commoció per al Museu de Prehistòria de València i, molt especialment, per a tots els membres del mateix que el varen tenir de company.

Destacats