Mireia Mollà comparteix amb la Federació de Cooperatives Agroalimentàries el reconeixement de la singularitat agrària valenciana en la reforma de la Llei de la Cadena Alimentària

Mollà: "Les cooperatives són un pilar estratègic de l'agricultura valenciana que permet distribuir els costos, dinamitzar les operacions comercials i generar ocupació en l'entorn rural"

Guardar

molla ep
molla ep

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha defensat el reconeixement de la singularitat agrària valenciana, amb una important presència del sector cooperatiu, en qualsevol regulació que afecte el sector i sobretot en la reforma de la Llei de la Cadena Alimentària que prepara el Ministeri d'Agricultura.

Mollà s'ha reunit avui amb la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana dins del diàleg fluid amb l'entitat per a reprendre el debat sobre la nova PAC, l'estratègia europea 'De la Granja a la Mesa', l'estudi del cost de producció o els avanços de la Conselleria en matèria de lluita biològica contra la plaga del cotonet, l'insecte que afecta principalment els cítrics.

"Les cooperatives són un pilar estratègic de l'agricultura valenciana que permet distribuir els costos, dinamitzar les operacions comercials i generar ocupació en l'entorn rural", ha afirmat la consellera, que ha coincidit amb la postura de les cooperatives sobre la necessitat de disposar d'un tracte diferenciat al de la resta d'operadors en la modificació de la Llei de la Cadena Alimentària, fonamentat en la figura del productor-soci, en el lliurament del producte destinat a una venda en comú i al caràcter compartit tant del valor generat com dels costos.

En aquest sentit, la titular d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha explicat el programa de la Conselleria per a oficialitzar els costos de producció en el territori de la Comunitat Valenciana. Un estudi científic i transparent per a convertir el cost real en una eina vàlida per a la negociació i dotada de seguretat jurídica per a totes les baules de la cadena.

El marc europeu ha estat un altre dels grans blocs tractats en la reunió, davant les reformes de la Unió Europea sobre la producció agrària, ramadera i pesquera i les exigències en matèria de biodiversitat i transició ecològica. Una sèrie de desafiaments que compta amb el compromís del sector, encara que requereix un període suficient d'adaptació i de suport econòmic per a dur a terme el canvi.

La consellera ha afegit, a més, la necessitat que les exigències fitosanitàries i de conservació "siguen les mateixes per a tots els productors, també els de països tercers per a evitar una competència deslleial que continue repercutint en les persones agricultores, ramaderes o pesqueres que compleixen".

Mollà ha volgut destacar també l'oportunitat per a reduir costos i millorar la rendibilitat que implica la transformació energètica, una reconversió que desenvolupa àmpliament l'esborrany de la Llei Valenciana de Canvi Climàtic i Transició Energètica.

Resposta alternativa i neta al Cotonet

La Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana ha expressat la seua inquietud davant l'impacte de cotonet de les valls, el plaguicida del qual ha estat prohibit per la Unió Europea. La consellera Mireia Mollà ha anunciat que el Ministeri ha autoritzat la solta del parasitoide, que ha demostrat la seua eficàcia contra l'insecte, en altres 4 parcel·les (són 5 en total). La Conselleria ja ha començat a criar el parasitoide del qual farà un repartiment gratuït.

"Esperem que aquest mètode de lluita biològica siga un èxit, com el de la mosca dels cítrics. Ara mateix comptem amb el parasitoide i la feromona, dues estratègies netes i complementàries de lluita contra el cotonet que ens permeten oferir una resposta alternativa davant la prohibició i que han donat bons resultats", ha assenyalat la consellera.

El sector cooperatiu ha valorat la Mesa de Producció, que celebrà la seua primera reunió a principis de març, i han recordat algunes qüestions defensades com l'aposta per la investigació, la creació d'un fons econòmic per a moments de crisis o l'adopció de mesures pal·liatives i preventives enfront dels danys causats per la fauna silvestre.

El text es referia també al desenvolupament normatiu i pressupostari de la Llei d'Estructures Agràries, un impuls normatiu que la consellera ha titllat "d'urgent" i que ha garantit seguir per tal de vetlar per l'avanç de la mateixa, que correspon a la Direcció General d'Agricultura.

Arxivat a:

Destacats