La Mesa del Congrés ha acordat per unanimitat no acceptar cap dels dos grups parlamentaris plantejats per a dividir el Grup Mixt, ni el Múltiple que han presentat Junts, Més País, Compromís i BNG, ni el d'Espanya Plural impulsat per UPN, Coalició Canària, el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i Teruel Existeix, i ha optat per donar un breu termini fins al dia 20 per a explorar altres possibilitats
L'òrgan rector de la cambra segueix així el criteri dels lletrats, que en un informe recollit per Europa Press ja havien avisat que cap dels dos grups plantejats compleix estrictament els requisits.
El Reglament estableix que tots els partits que tinguen 15 o més escons podran constituir grup parlamentari, requisit que compleixen PSOE, PP, Vox i Unides Podem i les seues confluències. Hi ha una segona via per a constituir grup propi: superar els cinc diputats més el 5% dels vots en tot el país, cas de Ciutadans, o bé el 15% en totes les circumscripcions en les quals es concorre, com ocorre amb PNB, ERC i Bildu, que compta amb grup propi per primera vegada.
LES COALICIONS DE CC I UPN IMPEDEIXEN CREAR "ESPANYA PLURAL"
En aquest context, els diputats d'Unió del Poble Navarrés (UPN) --que són els de la coalició Navarra Suma--, el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), Coalició Canària (CC) i Teruel Existe es van aliar per a constituir el grup d'Espanya Plural al·legant que sumen cinc escons i que tots ells superen el 15% en les seues respectives circumscripcions.No obstant això, els lletrats no van donar suport a aquesta fórmula perquè incompleix el Reglament. D'una banda, el seu informe recorda que la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, no es va presentar en solitari, sinó en coalició amb Nova Canàries, i l'aliança no va arribar al 15% dels vots en l'arxipèlag. I per un altre, qüestiona que UPN integre un grup separat dels seus socis de Navarra Suma: el PP i Ciutadans, la qual cosa contravé el reglament.
Per part seua, Junts es va aliar amb Més País, Compromís i BNG per a formar l'anomenat Grup Parlamentari Múltiple argumentant que, entre tots, superen el mínim de cinc diputats i el llindar del 5% nacional. Però els lletrats, no avalen aqueixes dades i esgrimeixen xifres de la Junta Electoral Central que els deixen al caient del 4,9%.
La decisió final va quedar en mans de la Mesa del Congrés, que aquest divendres ha rebutjat totes dues fórmules i obert un termini fins al dia 20 per a al·legacions dels afectats abans que prendre una decisió en ferma. "Les dues sol·licituds s'han inadmés, però s'ha obert un nou termini per a noves propostes de grups que es puguen presentar conforme al Reglament", ha resumit la presidenta del Congrés, Meritxell Batet.
DECISIÓ POLÍTICA O JURÍDICA
Vox ha posat objeccions a aquest nou termini. El seu diputat Ignacio Gil Lázaro, vicepresident quart, ho considera "estrany" perquè entén que les alternatives s'han "esgotat", no veu més "possibilitats legals", i entén que els diputats afectats no queden en uns "llimbs", sinó que van al Mixt, i que ells veuran com s'organitzen."Estem en contra que s'inventen fórmules imaginatives per a acabar contravenint el reglament --ha afirmat--. No es pot invocar una suposada necessitat de superar el fet que hi haja 21 diputats en el Mixt per a crear grups paral·lels d'una manera sota corda, perquè això és frau de llei".
El PP també ha votat en contra al·legant que el termini, conforme al reglament, va acabar el dia 11 en complir-se els cinc dies des de la constitució de la Cambra, i ara només calia donar una mica de temps per a presentar al·legacions sobre les propostes realitzades. "Alguns han pres aquesta decisió per a temes polítics, no amb criteris jurídics", s'ha queixat Ana Pastor.
EFECTES SECUNDARIS
En tot cas, la pròrroga va ser aprovada amb els vots de PSOE i Unides Podemos, que té la majoria (sis dels nou membres de la Mesa), ja que ells sí que són sensibles a les dificultats operatives que suposaria tindre en el Congrés un Grup Mixt de 21 diputats d'onze formacions diferents, una cosa inèdita fins hui.Com a conseqüència d'aquesta decisió, en estar en l'aire el nombre definitiu de grups parlamentaris en aquesta XIV Legislatura, el Congrés ha de posposar el repartiment d'escons en l'hemicicle ni la distribució de despatxos en les dependències parlamentàries.
El PP també va plantejar crear ja les comissions parlamentàries, però no havent-hi un llistat tancat de grups parlamentaris, tampoc es podrà tancar el nombre d'integrants i, per tant, encara no poden constituir-se.