Els valencians hem estat els últims dies de juny "amb l'ai al cor" pendents de com evolucionava l'incendi de la Serra Calderona. Sempre és una pena que es creme la muntanya; però quan ho veus i ho assegues tan a prop, la tristesa es converteix també en preocupació i impotència. Els veïns dels nostres pobles no parlaven d'una altra cosa, és normal, no era per a menys.
Una vegada controlat el foc urgeixen dues accions: d'una banda, avaluar danys i per una altra, analitzar què hem de millorar en la prevenció d'incendis. Sempre s'ha dit que s'apaguen a l'hivern, que si la muntanya es manté neta i no s'acumula material combustible, les flames no es propaguen amb tanta facilitat. Sembla obvi.
Hem de reconéixer que les condicions meteorològiques no van ajudar, bufava vent de ponent; però, clar, no podem confiar que vaja a ploure just el dia que es declare un incendi. La nostra obligació és condicionar el terreny i estar preparats; disposar dels mitjans necessaris; implementar les mesures de neteja que facen mancada perquè en cas d'incendi, es continga la propagació i es facilite l'extinció.
La Diputació de València destina a la lluita contra el foc 40 milions, dels quals 16 són per a la prevenció. La realitat que s'imposa evidència que el pressupost és escàs o està mal gestionat. En Ciutadans (Cs) considerem que si invertim més en prevenció, els costos d'extinció i les ajudes a la reparació de danys es reduirien en gran manera.
No voldria desaprofitar aquest espai per a agrair la labor de les Brigades forestals de Divalterra, dels bombers de la Generalitat i de tots aquells, també voluntaris, que han participat en les tasques d'extinció. El seu arriscat i incansable treball ha evitat que es cremen més hectàrees del ric pulmó de la nostra província. La Calderona és, per la seua biodiversitat, un dels espais més emblemàtics de la Comunitat Valenciana i per als quals la tenim a prop, la nostra muntanya.
Per tot això, per a Ciutadans la prevenció d'incendis és una prioritat i estic treballant perquè també ho siga per a la Diputació. En aquest sentit, estic preparant diferents iniciatives perquè s'augmenten els mitjans i els recursos. Des del punt de vista de la regeneració de la muntanya, hem de vetlar perquè es produïsca amb totes les garanties que salvaguarden la nostra fauna i flora autòctones.
Lamentablement, una vegada més, constatem que "més val prevenir que guarir". No serà fàcil guarir la nostra muntanya i tornar a gaudir en les 1.200 hectàrees arrasades pel foc. Permeten-me que avui matise el nostre savi refrany i em quede amb val més prevenir que apagar.