Més de 60 ajuntaments de tota Espanya ja han repartit la mantaescola d'Ontinyent entre els seus estudiants

Óscar Borrell, regidor d’Educació, reconeix que “sabíem que la situació anava a ser molt complicada, seria un producte que faria falta perquè l’alumnat anava a patir amb el fred”

Guardar

MantaEscola-4774-1200x847
MantaEscola-4774-1200x847

La mantaescola d'Ontinyent continua arrasant en vendes. Són ja més de 60 els ajuntaments de tota Espanya que han distribuït aquest producte entre els seus estudiants, arribant fins i tot a exportar-se a França.

Unes dades que corresponen únicament a l'empresa local Textils Mora, la primera a realitzar aquest producte, i que ja s'ha expandit a empreses del sector tèxtil en altres localitats de la zona com Banyeres de Mariola o Alcoi, per la qual cosa la repercussió d'aquesta peça és encara major.

El temporal de fred i neu que ha assotat aquests últims dies gran part d'Espanya ha incrementat la demanda i ha donat la raó a Óscar Borell, regidor d'Educació en la capital de la Vall d'Albaida i precursor d'aquesta idea, que va nàixer fa uns mesos per a combatre el fred a les aules a causa dels protocols de ventilació anticovid recuperant un producte típic de la comarca que, fins i tot, ja ha arribat a la moda.

ES VAN ANTICIPAR A LA SITUACIÓ ACTUAL

El mateix Borrell reconeix que fa uns mesos, quan es va idear el producte, "sabíem que la situació anava a ser molt complicada, sabíem que seria un producte que faria falta. Els i les alumnes anaven a patir amb el fred sí o sí".

"Durant el final de 2020 i el que portem de mes s'han treballat moltes hores, externalitzant el treball a altres confeccions, perquè les fàbriques no donaven de més per a produir-les", reconeix l'edil.

I és que la demanda ha crescut exponencialment aquestes setmanes, augmentant en els últims dies després del pas del temporal Filomena. "S'han incrementat les vendes i les peticions. Més de 60 ajuntaments les han sol·licitat", afirma Borrell.

"A Ontinyent, el Consell Escolar va decidir ampliar, per unanimitat, les vacances de Nadal i es va decidir a l'octubre que els estudiants es reincorporaren el dilluns 11, d'una banda per a veure en quina situació sanitària ens trobàvem i, per altra, per a minimitzar aquest fred que es pateix a les aules", destaca.

PROTESTES A ESCALA AUTONÒMICA PEL FRED A LES AULES

Estudiants d'instituts d'educació secundària de la Comunitat Valenciana es van concentrar ahir a les portes dels seus centres per a visibilitzar la "situació insostenible" per la conjunció de l'onada de fred i la Covid-19 i reclamar mesures per a "condicionar les aules i garantir així el dret a un ensenyament de qualitat".

L'alumnat critica que "en plena onada de fred, que està deixant les més baixes temperatures en dècades, els estudiants i professors estan fent classe exposats a temperatures de 5 graus –quan la mateixa Llei orgànica d'Educació recull que la mínima és de 17 graus–, tapats amb mantes, amb els abrics, guants, bufandes i gorres".

"Les nostres aules s'han convertit en autèntiques neveres on passem tot el dia, evidentment sense eliminar el risc de contagiar-nos igualment. Quin tipus d'educació és aquesta en la qual se'ns condemna o a emmalaltir pel virus o a agafar una pneumònia?", es pregunten els i les estudiants.

Óscar Borrell veu "normals" aquestes reivindicacions. "A les aules fa molt fred, per això a Ontinyent, dins de les nostres possibilitats, vam idear l'opció d'incorporar una peça de roba més a un cost molt barat per a l'alumnat". "En el meu cas soc professor d'universitat i la gent ha d'estar molt abrigada per a estar en classe, encara que estiga la calefacció encesa. Estem en condicions molt dures, sobretot els i les alumnes", assevera.

REDUCCIÓ DE LA DESOCUPACIÓ EN EL SECTOR TÈXTIL

L'impuls del Clúster Tèxtil Sanitari ha propiciat a desenes d'empreses l'oportunitat de reorientar la seua producció, amb un benefici doble: mantenir llocs de treball i reduir la dependència d'altres països de materials com a mascaretes, bates, equip de protecció o elements de desinfecció de materials i persones.

Així, primer van ser les mascaretes sanitàries, després els equips de protecció individual (EPI) i la maquinària necessària per a produir, i a la fi de 2020 arribaven els productes d'abric com la mantaescola.

"La mantaescola ha estat un factor determinant en aquesta reducció de l'atur. Com comentàvem abans, les fàbriques han hagut d'emprar molta gent i subcontractar la producció, que si sumem a les mascaretes i als EPIs, l'aposta pel clúster tèxtil ha estat clau", ressalta el regidor Óscar Borrell.

La ràpida reconversió de l'activitat en els primers moments de la pandèmia ha permés sostenir l'ocupació en el sector tèxtil. Aquesta indústria ha tancat 2020 amb un descens de la desocupació del 2,5% gràcies a l'impuls dels productes vinculats a la lluita contra la Covid-19.

Destacats