- Puig dóna la cara pel model plurinlingüista de Marzà
- Marzà agraeix a mestres i famílies la seua "lluita" per l'escola pública en valencià
Una de les grans apostes del Govern del Botànic ha sigut l'educació. En tan sols quatre anys, el conseller d'Educació, Vicent Marzà ha fet un gir de 180 graus al model educatiu de la Comunitat Valenciana, convertint-lo en un model més igualitari amb l'increment d'ajudes, però també dignificant l'educació amb la contractació de més professorat i amb l'augment de pressupost per a crear centres escolars de qualitat.
Sens dubte, un dels programes estrela ha sigut Xarxa Llibres, que arrancava en el curs 2015-2016 amb una subvenció de fins a 200 euros per alumne per als llibres de text, i que, ara, permet que, cada any, l'alumnat valencià dispose de manera gratuïta dels llibres de text. No obstant això, Xarxa Llibres no ha sigut l'única iniciativa dirigida a garantir la igualtat de les condicions educatives entre l'alumnat.
L'obertura de les aules gratuïtes de dos anys o les beques menjador, de les quals ja es beneficien fins a 127.000 alumnes i alumnes de la Comunitat, són també alguns exemples de com ha canviat el sistema educatiu. "Era una urgència cobrir un servei públic al qual moltes famílies no podien accedir perquè no podien fer front al pagament. Ara, estem treballant perquè, durant la pròxima legislatura, el servei de menjador escolar siga gratuït per a tot l'alumnat", explicava el conseller Marzà.
No obstant això, el model educatiu no solament ha canviat quant a facilitats per a les famílies, sinó també en qualitat educativa. Així, gràcies al Pla de Foment del Llibre i la Lectura no solament s'ha contribuït a un augment de la taxa de lectura situant-la per damunt de la mitjana espanyola, sinó també a ajudar un sector oblidat. En aquest sentit, Marzà ja ha anunciat iniciatives per a continuar fomentant millores en l'educació, com el projecte 'Tria un llibre', en el qual els xiquets i xiquetes de 6 anys podran adquirir, gratuïtament, un llibre de lectura en les llibreries valencianes, o la visibilització de la Formació Professional i la seua adaptació a les necessitats dels sectors productius valencians, amb l'objectiu de millorar l'ocupabilitat per a tots aquells que opten per l'FP.
Un curs escolar marcat per l'augment de professorat
El curs 2018-2019 està comptant amb més professors que mai, la qual cosa ha permés reduir les ràtios, millorar les condicions a les aules, així com recuperar el tutor generalista. En aquest sentit, Marzà detallava que "una de les retallades que va fer l'anterior govern va ser eliminar en tots els centres educatius públics un tutor generalista. Aquest curs nosaltres ja l'hem recuperat en el 63% dels col·legis, i el pròxim curs el 100% dels centres educatius d'Infantil i Primària l'hauran recuperat".Però el canvi educatiu no es deté. I des de la conselleria d'Educació ja s'ha anunciat la intenció d'incorporar com a personal de la conselleria a personal no docent, com a educadors socials, intèrprets de llengua de signes o els encarregats de l'educació especial, entre altres. En definitiva, "personal no docent que realitza funcions de suport als centres educatius valencians, les nòmines dels quals es paguen des del departament d'Educació, però les places de la qual es gestionen des de Funció Pública".
L'objectiu? Continuar desenvolupant l'escola inclusiva per a la qual, a més, es treballarà en la creació d'una Assessoria d'Inclusió, en contacte directe amb els centres escolars, per a oferir orientació, recursos específics o estratègies d'atenció a alumnat específic, que es complementarà amb una oficina virtual d'informació i orientació professional "tant per a les famílies, com per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu".
En l'actualitat, es compta amb, aproximadament, 3.000 docents a les aules, que es dediquen al reforç educatiu, a la millora de l'aprenentatge i a la lluita contra l'abandó escolar, així com al voltant de 1.300 professionals dedicats a les necessitats educatives especials.
Més de 500 milions d'euros destinats al Pla Edificant
El Pla Edificant ha sigut una altra de les grans potes del model educatiu. Per primera vegada, des del govern valencià s'ha dotat del 100% dels fons econòmic als projectes de millora o construcció de centres escolars públics que sol·liciten els diferents ajuntaments, encarregant-se, aquests últims, de la seua posada en marxa.Sens dubte, la fórmula de l'èxit, ja que, en tan sols quatre anys, s'han dut a terme més de 700 actuacions en centres públics. Però Pla Edificant és "un programa viu que cada setmana suma més delegacions de competències". Així, a data de 26 de març de 2019, el Pla Edificant comptava amb 402 actuacions, pendents d'executar-se o en procés, en 176 poblacions de la Comunitat Valenciana.
Més de 500 milions d'euros s'han destinat ja al Pla Edificant. I és que la dignificació dels centres educatius és la gran aposta de la conselleria d'Educació. Per això, com apunta Marzà, "continuarem treballant fins que tot l'alumnat de la Comunitat Valenciana compte amb instal·lacions dignes".