Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, ahir, 7 d'abril, desenes d'organitzacions van eixir als carrers de València en una concentració convocada en la plaça de l'Ajuntament a les 19 h. per la Plataforma de Defensa de la Sanitat Pública del País Valencià. Es pretén recollir un milió de signatures per a despatentar les vacunes i que les grans farmacèutiques "no es lucren amb la pandèmia".
Es tracta d'una iniciativa impulsada a l'octubre per part de l'Índia i Sud-àfrica, a més de secundada per més de 100 estats. La reivindicació ha pres força a mesura que la vacunació ho ha fet, pel que sembla, a la UE. Les concentracions, en la línia amb la campanya europea 'Right2Cure', s'han repetit en altres ciutats del territori europeu, com a Barcelona o fins i tot a Brussel·les, davant de la Comissió Europea.
Els participants de la concentració van exigir la "supressió dels monopolis de les vacunes". A més, van desplegar cartells amb lletres per a formar les frases. 'Salut per a totes, vacunes per a tots'. Els missatges corejats estaven en la línia de: "vacunes per a tots", "sanitat pública i de qualitat", "no més morts, llibertat patents".
A més d'això, els manifestants van denunciar els retards i els incompliments dels terminis i les quantitats de dosis promeses en un primer moment. Ho van fer llegint un manifest en la plaça de l'Ajuntament valencià. "L'accés a les vacunes amb equitat es reclama per raons d'ètica i justícia, però també per raons de salut pública, perquè ningú estarà segur si les vacunes no arriben a tots els racons del planeta", van afegir.
A la protesta, es van sumar algunes personalitats polítiques valencianes. Van acudir la síndica de Unides Podem en les Corts, Pilar Lima. De Compromís a l'Ajuntament, va estar Pere Fuset. A més, la diputada del PSPV en les Corts, Carmen Martínez.
Docents esperant la vacunació. Arxiu
EL "PROBLEMA"
L'escassetat de dosis en alguns països ha fet evident la dificultat per a aconseguir la immunitat de ramat. Les dificultats són extremadament superiors per a les nacions més pobres del món, que a penes han rebut encara cap remesa. Segons la previsió actual, una cinquena part de la població no tindrà accés a cap vacuna almenys fins a 2022. I és que els països rics representen el 14% de la població, però han comprat fins al 53% de les vacunes.Els experts coincideixen en el fet que, a pesar que Europa aconseguisca prompte la immunitat, la possibilitat que irrompen noves soques més infeccioses i letals provinents de països no immunitzats pot posar en risc, una altra vegada, la població mundial.
L'alliberament de les patents de les vacunes faria que arribaren les vacunes a tots els països del món, més rics o més pobres. Aquesta seria l'única via d'acabar, segons les organitzacions, amb la pandèmia.
LA RESPOSTA
La patronal espanyola Farmaindustria considera que més que un problema de producció existeix un "desafiament en la distribució", ja que la previsió és que es fabriquen enguany entre 10.000 i 12.000 dosis, un número suficient per a immunitzar al 70% de la ciutadania, si es reparteixen adequadament. A més, s'oposa a la liberalització amb l'argument que els drets de propietat intel·lectual són els que garanteixen la investigació de nous medicaments.El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha apuntat aquesta setmana la necessitat d'"explorar altres vies" per a produir més vacunes, defensant que la seua postura està lligada "termes expropiatoris". "No es tracta de qüestionar la propietat intel·lectual, sinó de ser més eficaces", ha afegit. Així ho va exposar el president en una entrevista a TVE. En aqueix sentit, Puig va afegir que és el moment ara, i només ara, de prendre "mesures excepcionals". Quant a la despatentització, el president va apuntar que "ho pot fer l'Organització Mundial de la Salut", ja que "hi ha espais legals per a fer-ho".
Per part seua, la Comissió Europea assegura que "els problemes d'accés a les vacunes no es resoldran suspenent patents", sinó que "estan relacionats amb una insuficient capacitat de producció", segons ho ha expressat aquesta setmana el portaveu executiu comunitari, Balazs Ujvari. El mandatari va donar suport a la posició de l'Organització Mundial del Comerç, qui és partidària d'una "tercera via" que tinga a veure amb la investigació i no tant amb la despatentització.