El Consell d'Administració de Patrimoni Nacional ha acordat les actuacions en les criptes adjacents a les Capelles de la Basílica de la Santa Cruz de Valle de los Caídos per a dur a terme altres 31 exhumacions. Així li ho va comunicar aquest dimarts als familiars de les persones inhumades a la Vall les sol·licituds d'exhumació de la qual estan en tràmit.
Entre elles es troba la família d'Ángel Fernández Moya que, segons el president del Grup Per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana (GRMH), Matías Alonso, és "segurament la primera família valenciana a rebre, quan siga tècnicament possible, les restes del seu ser estimat segrestat i desaparegut per segona vegada pel franquisme".
Segons assenyala l'organisme estatal en un comunicat, l'acord d'exhumació es va adoptar el passat 1 d'octubre, és a dir, quasi un mes abans que es duguera a terme el passat 24 d'octubre l'exhumació de Franco, encara que no s'ha comunicat als familiars interessats fins a aquest 12 de novembre.
En virtut de l'acord, una vegada realitzat el projecte d'obres per a l'accés i fiançament dels diferents nivells de les criptes, es procedirà a l'obertura de la Capella del Sant Sepulcre, seguint per la Capella del Santíssim i finalment, per les capelles laterals de la nau de la Basílica.
Patrimoni precisa que durant tot el procés es comptarà amb l'assistència permanent d'experts forenses per a l'assessorament tècnic i legal del tractament dels columbaris. Al seu torn, i en el transcurs de l'execució de les diferents frases de les obres, se sol·licitarà al Consell Mèdic Forense una inspecció valorativa que porte a determinar les diferents consideracions físiques, tècniques i jurídiques en cada lloc de la Basílica.
"DRETS DE TERCERS"
Segons Patrimoni, d'aquesta forma i tenint en compte totes les mesures i actuacions anteriors, es podrà determinar la viabilitat de la localització, identificació i recuperació de les restes de les persones inhumades, "amb respecte als drets de tercers".Entre les exhumacions previstes també es troba el cas dels germans Lapeña, en el qual les obres per a accedir a la cripta van arrancar el juliol de 2018, però estaven paralitzades. L'exhumació va ser autoritzada per un jutge de Sant Lorenzo de l'Escorial però s'estava a l'espera d'un informe sobre possibles problemes estructurals de les osseres on es troben les restes. Aquest informe va concloure el mes de setembre passat que les exhumacions no danyarien l'estructura i seria possible l'accés a l'extracció de caixes sense que comporte risc per a la cripta.
Amb l'informe ja conclòs, les famílies van demanar al Govern, en una carta oberta al president en funcions, Pedro Sánchez, que habilitara una partida pressupostària per a començar els treballs d'extracció. "No permeten que el Consell d'Administració de Patrimoni Nacional continue sostraient-se, com si poguera anar per lliure, d'iniciar els treballs d'exhumació de les restes dels nostres pares i avis", sostenien en la missiva.
D'altra banda, fonts de Patrimoni Nacional han confirmat a Europa Press que segueix bloquejada la subvenció anual corresponent a 2018 de 340.000 euros per a l'Abadia Benedictina de Valle de los Caídos. Per part seua, fonts de l'Abadia van assegurar el mes de juliol passat que ja s'havia enviat un pressupost tal com l'havia requerit l'organisme.
Davant l'anunci, el GRMH s'ha mostrat satisfet per "la previsible exhumació de les víctimes de Cuelgamuros" i el seu president, Matías Alonso, s'ha congratulat en un comunicat que Patrimoni Nacional "reconeix per fi el dret a exhumar a les víctimes doblement desaparegudes".
'INFORME TORROJA'
"S'obri un raig d'esperança que han d'aprofitar les famílies reclamant sense temor el que és seu", ha manifestat i ha felicitat, en primer lloc, a la família d'Ángel Fernández Moya, "una de les 31 sol·licitants". Segons ha detallat Alonso, "fa uns dies assistim a una reunió on tècnics i directius de Patrimoni Nacional ens van exposar les conclusions de l''Informe Torroja' sobre la possibilitat o no de realitzar les exhumacions demanades i altres futures".Segons el president del GRMH-CV, "tant com l'estat del faraònic complex funerari, a les famílies els preocupava el reconeixement del seu dret a exhumar, sobretot després del trasllat del dictador".
Per això, s'ha mostrat satisfet perquè "la notícia coneguda hui suposa el reconeixement d'aqueix dret, la qual cosa obri un raig d'esperança per a moltes persones que potser ara s'atreveixen a véncer pors i complexos per a reclamar el que és íntimament seu i que els va ser arrabassat per dues vegades fa 60 anys".
Antonia Fernández, germana d'Ángel, "va saber en 1964 per un jerarca del Règim la seua localització exacta, però ha hagut d'esperar fins hui per a tindre la certesa que el capellà que li va negar l'exhumació li va mentir. Sabem que les restes d'Ángel estan en la Cripta de l'Esquerra, anomenada 'del Santíssim', la segona que s'obrirà després de la del Sant Sepulcre, i sabem que excepte sorpreses és possible exhumar-lo".
"Només esperem que s'escometen aquests treballs amb la celeritat que exigeixen les edats d'alguns peticionaris; el temps corre en contra seua", ha manifestat Matías Alonso, que ha animat a les altres famílies "a reclamar els seus drets ara que afortunadament continuarem tenint un Govern sensible amb la Memòria Històrica. Per desgràcia, donades les edats dels familiars directes, el temps corre en la nostra contra".