Debats. Revista de cultura, poder i societat de la Institució Alfons el Magnànim, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, dedica a la transició democràtica espanyola el monogràfic del seu últim número, el 132/1, que correspon al primer dels dos que eixiran en 2018. Amb el títol Les altres transicions. Experiències i relats oblidats, alternatius i resistents als relats hegemònics de la transició a la democràcia, el volum ha estat coordinat per Josepa Cucó, catedràtica d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat de València, i Joaquim Rius, director de la revista i també professor a la Universitat de València. Els articles que recull tenen com a autors a especialistes del nivell de la pròpia Josepa Cucó, Jordi Borja (Universitat Oberta de Catalunya), Pilar Toboso (Universidad Autónoma de Madrid), Jaime Pastor Verdú (UNED), Benjamín Tejerina (Universidad del País Vasco), Arnaud Dolidier (Université Bordeaux III) i Pere J. Beneyto Calatayud (Universitat de València). Alguns dels temes que es tracten són les il·lusions, frustracions i esperances de les transicions; el moviment feminista amb els seus assoliments i renúncies; els moviments socials durant la dècada de 1970 o les mobilitzacions obreres entre 1976 i 1978. La revista, amb edicions en valencià i castellà, pot adquirir-se en paper per 6 euros a les llibreries i està disponible també en format digital de manera gratuïta al web del Magnànim.
Una Transició elitista i amb un règim oligàrquic
El monogràfic analitza com els relats hegemònics sobre el canvi de règim han obviat la forma en què es va desenvolupar la Transició a l’Estat espanyol, començant per “l’absència de trencament jurídic, polític i cultural amb el règim anterior”. Destaca alguns dels aspectes socials i polítics que quedaren silenciats, com “el discurs de l’esquerra revolucionària, de l’anarquisme o dels moviments socials anticapitalistes, que criticaven el nou règim per oligàrquic i per defraudar expectatives d’un canvi democratitzador i d’una descentralització de més abast”. Així mateix, analitza el paper dels “nous moviments socials ecologistes, feministes i LGTB, deixats de costat en la Transició, que ha tornat a ésser recuperat en l’actualitat, confluent les antigues generacions de militants amb les noves fornades d’activistes”. Aquest monogràfic tracta, per tant, de corregir aquest dèficit en l’anàlisi de la Transició.
Entrevista a tres bandes
A més de l’article de Llum Quiñonero sobre la Transició a Alacant i del d’Ernest Garcia –El progrés i els límits del planeta: algunes lliçons per al segle XXI del debat entre Godwin i Malthus–, aquest número se completa amb una entrevista de Joan Canela que té com a protagonistes Rosa Solbes, Guillem Martínez i David Fernàndez. Com en altres números de la revista, les il·lustracions que obrin cada una de les seccions han sigut encarregades a un dibuixant valencià, en aquest cas Diego Mir. El número tanca amb tres ressenyes: Socialistes d’un país imaginat. Una història del Partit Socialista del País Valencià (1974-1978), de Joan Martí Castelló, feta per Josepa Cucó; Crónicas de la transición valenciana (1972-1985), de Jaime Millás, per Joanjo Garcia Navarro i Notes d’un desficiós, de Joan Fuster, per Joan Canela.
La importància dels espais en el camp literari
El pròxim número de la revista, 132/2-2018, contindrà un monogràfic dedicat a Ciutats i literatura i la coordinadora és María Patricio Mulero (Université Paris 8 Vincennes-Saint-Dénis). En ell participaran, entre d’altres, Jesús Peris, Clara Lévy, Joan Ramon Resina i Antoni Martí Monterde. Aquesta vegada, donada la temàtica del volum, es barrejaran els articles científics amb textos més literaris i en la secció Perfils es publicarà una entrevista amb l'escriptor francés Mathias Enard.
