El despoblament és, sens dubte, un dels problemes en auge que més ens afecta actualment però que ve de temps enrere, i és que el padró de l'INE de gener de 2019 llança una preocupant conclusió: 26 províncies espanyoles han perdut població, fonamentalment en el medi rural. I en la resta els índexs de despoblació rural també resulten cridaners. Segons la Declaració sobre la Despoblació en el medi rural del Consell Valencià de Cultura (CVC), "en el territori valencià, encara que la població en el seu conjunt no haja decrescut, s'ha produït un important desequilibri entre les comarques de l'interior i la costa, en detriment evident d'aquelles". Sense ser necessari cridar l'atenció sobre la importància del món rural en el desitjable equilibri territorial, ni sobre la profunda dependència que d'ell té la societat contemporània en matèria de salut, alimentació i oci, la mateixa declaració, afegeix que "mentre les ciutats creixen de manera desproporcionada, redueixen la seua qualitat mediambiental fins i tot semblen voler imposar els seus patrons urbans a la resta del territori", al que prossegueixen que la "diversitat rural", en paraules del sociòleg Artemio Baigorri, es veu francament amenaçada en el seu conjunt. D'això ha donat prova l'anomenada "revolta de l'Espanya Buidada", que a poc a poc va calant en la visió del territori valencià fins al punt que el govern autonòmic s'ha posat a la feina posant el despoblament en el punt de mira.
El despoblament es fa cada vegada més visible quan consultoris mèdics, farmàcies i bancs, fins i tot caixers automàtics, a més del comerç i l'hostaleria bàsics, van tancant a poc a poc en aquells pobles i zones petites, encara que resulten imprescindibles per a l'estil de vida actual de la població. De la mateixa manera, segons recull el Manifest per a un govern equitatiu del territori valencià de novembre de 2019 elaborat pel Fòrum de la Nova Ruralitat de les Comarques Nord del País Valencià, "el Despoblament rural és un problema social però reversible". "Si fem un diagnòstic lliure de prejudicis de les causes principals que estan provocant aquest èxode juvenil, veurem que es tracta d'un fenomen social determinat per la gestió que es fa del territori i per tant, en tant que social (no natural) és un fenomen reversible", al que afegeixen que "la condició bàsica perquè es puga revertir el despoblament implica canviar la manera de governar i gestionar el territori valencià".
Com a dada curiosa, dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana, un total de 215 tenen una població inferior als 1.000 habitants, la qual cosa els posa en un primer índex de despoblament.
No obstant això, encara que moltes parts del nostre territori es veuen amb el problema del despoblament de cara o ja fins i tot vivint amb ells, el Consell, amb la finalitat d'impulsar el desenvolupament de les zones rurals de la Comunitat Valenciana, així com propiciar la seua sostenibilitat social contempla en l'avantprojecte de la Llei de Mesures Fiscals de 2021, la creació d'una deducció autonòmica de 300 euros per als contribuents que durant el període impositiu residisquen en algun municipi en risc de despoblament. Aquesta quantitat es veurà incrementada en altres 120 euros si les famílies tenen un fill, en 180 euros si es tenen dos fills i 240 si es tenen tres, de manera que una família nombrosa podrà beneficiar-se d'una deducció de fins a 540 euros.
D'aquesta manera, el Consell compleix amb els acords en el Seminari de Govern celebrat a Montanejos, en el qual es va acordar generar un nou escenari de tributació autonòmica en zones despoblades o en perill de despoblament.
El Ple del Consell el passat divendres 2 d'octubre a Aiora
Així mateix, s'introdueix com a novetat que els serveis de transport regular d'ús especial contractats per l'Administració, com ara el transport escolar, puguen ser utilitzats per altres usuaris en determinades circumstàncies. Es tracta, d'aquesta manera, d'atendre els problemes de desplaçament i mobilitat dels habitants de zones rurals o de difícil accés, garantint al mateix temps una major economia de mitjans.
D'altra banda, l'avantprojecte de llei contempla deduccions del 30%, fins als 6.000 euros, per a aportacions al capital efectuades pels socis en favor de societats de capital i cooperatives de nova creació sempre que es tracte d'una activitat no exercida amb anterioritat i es cree ocupació.
La delicada lluita contra la violència masclista en la realitat d'una població reduïda es veu molt dificultada pel fet de la denúncia per part de les víctimes i l'allunyament efectiu del maltractador. Afammer, l'Associació de Famílies i Dones del Medi rural, va atendre en 2018 a dos milions de persones de l'anomenada Espanya buida amb els seus programes. Aquesta associació considera que la violència de gènere s'acarnissa amb major duresa amb les dones del medi rural, doblement vulnerables per tenir menys mitjans per a denunciar-la.
La mesura pretén promoure la creació de noves activitats econòmiques, especialment en municipis en risc de despoblament, ja que en aquestes zones la deducció s'incrementarà en un 15%, fins al 45%, amb el límit de 9.000 euros. De la mateixa manera podran beneficiar-se de les deduccions del 45% les aportacions per a pimes innovadores.
Pla 'Fent Cooperatives II'.
El Ple del Consell, reunit divendres passat en la localitat valenciana d'Aiora, on es va realitzar el Seminari de Govern – Tardor 2020, ha aprovat la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat i la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (CONCOVAL) per a impulsar el cooperativisme en el territori de la Comunitat Valenciana, per al que la Generalitat concedeix aquest any 50.000 euros.Està quantia destinada a CONCOVAL està dirigida principalment a l'elaboració d'un document proposada del segon Pla biennal de suport i foment del cooperativisme 2020-2021, 'Fent Cooperatives' a partir de la revisió i actualització del pla actual des del punt de vista del moviment cooperatiu valencià. S'inclou en l'acord la coordinació i contractació d'un equip multidisciplinari que s'encarregarà de la preparació de la proposta.
El document contindrà les necessitats i aspiracions del moviment cooperatiu valencià, amb vista a la seua presentació davant el Consell Valencià del Cooperativisme, del qual la Confederació forma part, per a la seua eventual incorporació a l'II Pla de Suport i Foment del Cooperativisme, per al bienni 2020-2021.
L'acord també implica dur a terme, per part de CONCOVAL, accions de presentació, divulgació i publicació de la seua proposta i del Il Pla Biennal, que resulte aprovat, davant les empreses cooperatives i les entitats vinculades al sector de l'economia social.
El present conveni entrarà en vigor en el moment de la seua signatura i s'estendrà fins al 30 de novembre de 2020. Amb càrrec al present conveni es podran finançar les actuacions recollides en aquest, realitzades des del dia 1 de gener de 2020 fins al 30 de novembre de 2020.