Pérez-Reverte, 'Diario de Greg' i un manual per al Mitjà, el més llegit a les biblioteques de València en 2018

Guardar

perez_reverte
perez_reverte

Les novel·les 'Eva', d'Arturo Pérez-Reverte, i 'Pàtria', de Fernando Aramburu; els últims lliuraments de la famosa saga juvenil 'Diario de Greg' i un manual per a aprovar el C1 de valencià --Grau Mitjà-- figuren entre els llibres més demandats a les Biblioteques Municipals de València durant l'any 2018.

Així, en l'apartat de narrativa en castellà per a adults, els llibres més llegits són dos dels grans best-sellers de tota Espanya, com són 'Eva', de Pérez-Reverte, i 'Pàtria', d'Aramburu. Després d'ells, empatats en la tercera posició, se situen el Premi Planeta 'El foc invisible', de Javier Sierra, i 'Més enllà de l'hivern', últim treball de l'escriptora viva més llegida del món en llengua espanyola: Isabel Allèn, detallen fonts municipals a través d'un comunicat.

Referent a les novel·les en valencià, repeteix respecte a l'any passat 'Rosy & John', del francés Pierre Lemaitre (en tercer lloc), i s'estrenen entre les més llegides 'La passejadora de gossos', del professor de filosofia i escriptor Francesc J. Bodí (segona), i l'obra de gènere negre 'El cas dels homes tatuats' (primera), signada per l'autor de Cullera Manel Joan i Arinyó. No obstant això, es dóna la circumstància que el llibre en valencià més sol·licitat a les Biblioteques Municipals durant l'any passat no pertany al terreny de la ficció, sinó que es tracta del manual 'Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1)', editat per Bromera.

Els tres títols en castellà més llegits de literatura juvenil pertanyen a la coneguda serie 'Diario de Greg', creada per l'il·lustrador estatunidenc Jeff Kinney; concretament, els volums més sol·licitats han sigut l'onzé ('Per totes'), el nové ('Carretera i manta') i el huité ('Mala sort'). Per part seua, els principals llibres de juvenil en valencià són 'Com una cabra' (Mª Dolors Pellicer), 'Cartes d'hivern' (Agustín Fernández Paz) i una obra escrita a la fi del segle XIII: 'El llibre dels bèsties', de Ramón Llull.

Finalment, les obres infantils de ficció més sol·licitades han sigut 'L'ovella Carlota', d'Ann Stohner (que en 2017 va ser la segona més llegida), 'La cançó del sol', d'Estefanía Padullés, i el relat d'aventures 'Astropal: Un cometa amb cor', de José Julio Fernández Rodríguez.

Pel que respecta a les obres més destacades en valencià, 'Els fantasmes no toquen a la porta' d'Eulàlia Canal, encapçala el llistat després de pujar dues posicions respecte a 2017. Després d'ella se situen, en aquest ordre, 'De quin color són els besos?' (Rocío Bonilla) i 'La Maria no té por' (Francesc Gisbert).

Destacats