Canvi d'hora: el diumenge de matinada a les dues seran les tres

El canvi d'hora de març del 2020 no serà l'últim , ja que el Parlament Europeu va proposar que l'últim any amb canvi d'hora siga el 2021

Guardar

5568561367_ac13c776e3_o
5568561367_ac13c776e3_o

El ja típic canvi d'hora de març s'acosta, i la veritat que enguany es produeix durant un dels episodis més durs, el confinament per la crisi del coronavirus. D'aquesta manera, serà durant la matinada del diumenge 29, quan els rellotges hauran d'avançar-se una hora per a entrar en l'horari d'estiu del 2020, així doncs, a les 2:00 seran les 3:00.

La modificació horària de primavera s'aplica en tots els països de la Unió Europea (UE), amb la intenció d'ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural. A partir del diumenge començarà el dia i fosquejarà més tard, fins la tardor.

El començament dels canvis d'hora es remunta a la dècada dels setanta, amb la primera crisi del petroli, quan alguns països van adoptar la mesura d'avançar el rellotge per a "aprofitar millor la llum natural del sol i consumir menys electricitat". No obstant això, Espanya va introduir el canvi horari en 1974, i va ser en 1980, quan la Comunitat Econòmica Europea -de la qual Espanya encara no formava part- va publicar la primera directiva per a posar ordre sobre el tema en els diferents països.

Com ens afectarà el canvi d'hora?

La conseqüència més immediata i visible a primera vista del canvi d'hora és que començarà el dia i fosquejarà una hora després, d'aquesta manera, podem dir que disposarem de més temps de llum solar durant les vesprades. Segons diversos experts, això, sol beneficiar als negocis d'oci com la restauració, "ja que la gent tendeix a allargar els passejos i a tornar a casa més tard", però a causa de la situació de confinament en la qual vivim actualment, aquest efecte no es complirà.

Serà l'últim canvi d'hora?

Vàries han estat ja les propostes de posar fi a aquests canvis d'hora, i ja es parlava que aquest canvi d'hora de març seria l'últim. No obstant això, el canvi d'hora de març del 2020 no serà l'últim, ja que la Comissió Europea s'havia fixat en principi l'objectiu de posar fi als canvis en el 2019, però el pla era massa ambiciós i el Parlament Europeu va proposar després que l'últim any amb canvi d'hora siga el 2021 (una cosa que també està per veure). La voluntat dels eurodiputats és que els països que es queden amb l'horari d'estiu facen l'últim canvi al març d'aquest any, i els que opten pel d'hivern, a l'octubre.

Realment s'estalvia amb el canvi d'hora?

Un dels arguments que avalen el canvi a l'horari d'estiu són les dades que aporta l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), que estima que "l'estalvi energètic potencial és d'un 5% només a Espanya". Aquest percentatge representa, aproximadament, uns 300 milions d'euros, dels quals, 90 milions correspondrien al consum domèstic, la qual cosa correspon a uns 6 euros per llar, sent la resta respectiva a la indústria o a la il·luminació d'edificis de serveis.

La veritat és que l'estalvi domèstic en molts casos és una cosa relativa, ja que la llum que no usem a primeres hores del dia al final la gastem, almenys en part, durant aquests capvespres més primerencs i potser caldria quantificar una possible despesa extra en calefacció, ja que en moltes llars es viu més durant la vesprada. D'aquesta manera, davant la situació extraordinària generada pel coronavirus, aquest canvi d'hora no suposarà un estalvi d'energia, perquè ara, el confinament ha fet que tota la població espanyola estiga dins de les seues llars i utilitzen els electrodomèstics, els dispositius com la televisió i altres formes d'entreteniment a tota hora, ja que el fet de no eixir al carrer produeix, en moltes persones, un mínim esgotament físic que afecta l'insomni i als problemes relacionats amb la son.

Quins efectes té el canvi en la salut?

El canvi a l'horari d'estiu sol tenir efectes molestos en les persones i aquests varien i "poden presentar-se en forma d'insomni, somnolència, irritabilitat o fins i tot constants marejos, sobretot en nens i ancians", segons confirmen molts estudis sobre les seues conseqüències, encara que cap d'ells ha aportat resultats concloents.

El que sí que és un fet real i visible és l'alteració del somni a causa del canvi d'hora, ja que l'horari de treball continua sent el mateix fins i tot havent dormit una hora menys. La ruptura de la rutina del somni produeix un efecte similar al del jet-lag, o un augment de migranyes. Segons una recerca elaborada per científics espanyols, el canvi d'hora pot produir "un augment de la mortalitat en les carreteres d'1,5 vides perdudes a l'any per raó de la fatiga, a causa de l'acumulació d'una hora de somni".

Una altra eventual conseqüència de l'alteració del somni seria un increment en el nombre d'infarts aguts del miocardi d'entre un 4% i un 29%, d'aquesta manera, "la taxa d'atacs cardíacs durant els primers tres dies de la setmana després del canvi a l'horari d'estiu augmenta aproximadament un 5%", segons l'European Review for Medical and Pharmacological Sciences.

Destacats