La llista d'espera quirúrgica segueix en descens a la Comunitat Valenciana amb la recuperació de l'activitat després de la desescalada i, en tancar novembre la demora mitjana per a ser intervingut és de 120 dies, 12 menys que a l'octubre, quan era de 132 dies, i 31 dies menys que al setembre, que estava en 151 dies. No obstant açò, el nombre de persones que espera ser intervinguda ha crescut en 1.466 pacients, segons les dades publicades per la Conselleria de Sanitat.
D'aquesta manera, si el nombre que esperava ser operada en la llista estructural era de 61.127 al setembre i va baixar a 57.792 a l'octubre al novembre ha augmentat a 59.418 persones. D'ells, 31.158 fa 90 dies que esperen, 8.680 entre 91 i 180 dies, i 19.580 més de sis mesos.
Així, s'observa que malgrat aquest increment respecte al tall d'octubre, les persones que fa més de sis mesos que esperen segueixen baixant, de les 31.408 al setembre, a les 23.167 a l'octubre i a 19.580 de novembre.
Precisament, la secretària autonòmica d'Eficiència i Tecnologia Sanitària, Concha Andrés, en una compareixença en Les Corts per a explicar la mesures per a retallar el creixement de les llistes d'espera per l'aturada quirúrgica decretada per a fer front a la primera ona de pandèmia, va explicar que en reprendre l'activitat es va dictar unes instruccions per a "revisar la situació clínica dels pacients" i establir prioritats.
Així, va ressaltar que el resultat és que en el tram "més important", el d'una espera de 180 dies els que estava en prioritat mitjana o alta "ja estan operats" gràcies a l'engegada de l'autoconcert, obertures de quiròfans a les vesprades en els hospitals públics, com al pla de xoc, derivacions a la privada.
La llista d'espera va començar a pujar a partir de març amb l'arribada de la pandèmia que va obligar la conselleria de Sanitat a dictar el dia 12 una resolució en la qual va ordenar la suspensió o el retard de les intervencions quirúrgiques programades, les consultes externes no preferents, les proves diagnòstiques no preferents i els ingressos programats per a poder fer front als ingressos del coronavirus.
El resultat va ser que la demora mitjana estructural va començar a créixer dels 80 dies de febrer, als 97 al març, als 126 dies del tall d'abril, 150 maig, i 154 dies al juny. Al juliol va començar a descendir a 147, encara que a l'agost, coincidint amb el període vacacional, va pujar a 157 i al setembre va començar ja a baixar en sis dies.
DIFERÈNCIES DE MÉS DE CINC MESOS ENTRE DEPARTAMENTS
No obstant això, les diferències entre departaments segueix superant els cinc mesos i mig, en concret 164 dies: dels 198 dies de l'Hospital de Vinarós als 32 de Torrevella. Així, el departament de salut de Vinaròs torna a ser el que té més llesta d'espera, encara que l'ha reduït en quatre dies respecte a octubre.A continuació, li segueixen l'Hospital Provincial de Castelló, amb 196 dies; La Fe 147, l'Hospital General de València 172, el departament de Castelló amb 162, l'Hospital provincial d'Alacant 142, Alacant 134, Xàtiva 133, Alcoi 122, la Ribera 105 i Sagunt 102.
Per davall, dels cent dies es troben la Plana 97, el Clínic 94, Dénia 93, l'Arnau 89, Elda 87, Oriola 86, el General d'Elx 80, la Marina Baixa 70, Gandia 69, el Peset 67, Requena 66, Manises 54, Torrevella segueix en 32.
Per especialitats, la que té més espera és cirurgia plàstica amb una mitjana de 195 dies, seguida de pediàtrica amb 161 dies, seguida de toràcica amb 168, cirurgia ortopèdica i traumatologia 153, neurocirurgia 152, otorrinolaringologia 134, urologia 124, cirurgia maxil·lofacial 115, ginecologia 112, i dermatologia.
Per contra, els que menys ha d'esperar per a ser intervinguts són els de i la cirurgia cardiovascular 70, cirurgia vascular 75 dies, oftalmologia 80 i 102 cirurgia general 94.