La llista d'espera quirúrgica ha baixat 19 dies a l'octubre respecte al mes anterior. D'aquesta manera, la demora mitjana és de 132 dies enfront dels 151 de setembre. Així mateix, també ha descendit el nombre de persones que esperen ser intervingudes: s'ha passat de 61.127 a 57.792, segons les dades publicades per la Conselleria de Sanitat.
Del total de pacients inclosos en la llista d'espera estructural, 25.991 porten 90 dies esperant, 8.794 entre 91 i 180 dies, i 57.952 més de sis mesos.
El departament de salut amb més demora és Vinaròs, amb 202 dies, seguit del departament de Castelló i l'Hospital Provincial de Castelló, amb 194 dies, Hospital General de València 183, La Fe 162, l'Hospital provincial d'Alacant 152, Alacant 146, Alcoi 142, Dénia 139, Xàtiva 138, la Ribera 125, Orihuela 105, la Plana 109.
Per davall, dels cent dies es troben Sagunt i Requena 98, El Clínic 95, Gandia i la Marina Baixa 93, l'Arnau 88, el General d'Elx 87, Elda 86, el Peset 70, Manises 49, Elx-Crevillent 41, Torrevieja 32.
Per especialitats, la que té més espera és cirurgia pediàtrica, amb una mitjana de 195 dies, seguida de cirurgia plàstica amb 192 i cirurgia toràcica amb 184, cirurgia ortopèdica i traumatologia 171, neurocirurgia 156, otorrinolaringologia 155, cirurgia maxil·lofacial 138, urologia 133, ginecologia 116, cirurgia general 102.
Per contra, els que menys ha d'esperar per a ser intervinguts són cirurgia vascular, 80 dies, els d'oftalmologia 82 i la cirurgia cardiovascular 83, dermatologia 86.
Si es comparen les dades amb fa un any, el setembre de 2019 --llavors es publicaven de manera trimestral i no mensual com es fa des de gener d'enguany-- la demora estructural era de 109 dies, 23 dies més que ara, mentre que 55.087 persones esperaven a ser intervinguts, 2.705 pacients menys.
EFECTE DE LA PANDÈMIA
La llista d'espera va començar a pujar a partir de març amb l'arribada de la pandèmia que va obligar la conselleria de Sanitat a dictar el dia 12 una resolució en la qual va ordenar la suspensió o el retard de les intervencions quirúrgiques programades, les consultes externes no preferents, les proves diagnòstiques no preferents i els ingressos programats per a poder fer front als ingressos del coronavirus.El resultat va ser que la demora mitjana estructural va començar a créixer dels 80 dies de febrer, als 97 al març, als 126 dies del tall d'abril, 150 maig, i 154 dies al juny. Al juliol va començar a descendir a 147, encara que a l'agost, coincidint amb el període vacacional, va pujar a 157 i al setembre va baixar sis dies.
La secretària autonòmica d'Eficiència i Tecnologia Sanitària Concha Andrés, va explicar en la seua intervenció en Les Corts, que aquest descens és conseqüència del pla adoptat en la desescalada per la Conselleria per a fer front a aquesta situació centrat a potenciar l'autoconcert en la sanitat pública i les derivacions a la privada a través del pla de xoc.
No obstant això, va advertir que l'arribada de la segona ona de la pandèmia pot derivar en "una aturada" en aquesta reducció de les llistes d'espera per l'increment d'ingressos de Covid, encara que de moment en el tall d'octubre encara no s'ha deixat notar.