La italiana Liliana Cavani rebrà la Palmera d'Honor de la 34 edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 24 d'octubre al 3 de novembre. El festival repassarà la seua filmografia amb un cicle organitzat en col·laboració amb el IVC Filmoteca i el MedFilm Festival de Roma.
La directora rebrà el guardó en reconeixement per ser «una cineasta valenta i sense complexos, que ha exercit una notable influència en diverses generacions de directores europees», el 24 d'octubre en la gala d'inauguració del festival, que tindrà lloc en el Teatre Principal de València. A més, també oferirà una masterclass en el marc de la Mostra.
Nascuda en Carpi, a la província de Mòdena, va estudiar Filologia Clàssica i es va graduar en el Centre Sperimentale di Cinematografia de Roma. Després de treballar durant anys en televisió, el seu debut en el llargmetratge es produeix en 1966, amb 'Francesco d'Assisi', a la qual segueixen 'Galileu' (1968), 'Els caníbals' (1972), 'L'ospite' (1972), 'Milarepa' (1973) i 'El porter de nit' (1974), que es va convertir en el seu film més polèmic, ja que va arribar a ser censurat per les autoritats italianes.
Posteriorment dirigeix 'Més enllà del bé i del mal' (1977), 'La pell' (1981), 'Darrere de la porta' (1982), 'Berlín interior' (1985), 'Francesco' (1985), 'Dove set? Io sono qui' (1993) i 'El joc de Ripley' (2002), pel·lícules en les quals ha treballat amb actors com John Malkovich, Marcello Mastroianni, Charlotte Rampling, Dirk Bogarde, Michel Piccoli, Tom Berenger, Mickey Rourke o Helena Bonham-Carter, entre altres.
A més, ha dirigit diverses pel·lícules per a televisió, obres de teatre i una vintena d'òperes. La més recent, 'Alì Babá i i 40 ladroni', de Luigi Cherubini, en el Teatre de la Scala de Milà, va ser estrenada en 2018, el mateix any en què el Festival de Venècia va atorgar a Liliana Cavani el Premi Bresson, que d'aquesta manera es concedia per primera vegada a una dona.