La regidora de Desenvolupament Econòmic Sostenible i Turisme, Sandra Gómez, ha aplaudit la sentència, que torna a donar la raó a la Generalitat en la «lluita perquè les plataformes d'habitatges incloguen el número de registre en els anuncis». «És una bona notícia que dóna suport a les accions de control i regulació que estem desenvolupant tant des de l'Administració autonòmica com des de l'Ajuntament de València», ha remarcat.
En aquest sentit, ha recordat que les dues administracions treballen per tal que la Policia Local i la inspecció de la Generalitat col·laboren en el control i la sanció dels apartaments turístics il·legals de la ciutat, en el control de totes les plataformes que segueixen en actiu i incompleixen la normativa autonòmica.
Gómez ha fet valdre que l'entrada en vigor de la llei de turisme «ha frenat» les inscripcions de pisos turístics en el registre de la Generalitat, ja que preveu com a requisit l'informe de comptabilitat urbanística per a poder-se tramitar.
Ha assenyalat que el registre autonòmic recull que a la ciutat de València hi ha 5.725 apartaments inscrits i ha fet valdre que en l'últim any «només s'han sol·licitat 80 informes de compatibilitat, dels quals 13 han obtingut resolucions favorables, 18 negatives i la resta estan en curs».
Així mateix, ha assenyalat que les restriccions establides per Urbanisme a Ciutat Vella són «més restrictives que les que ha aprovat Madrid», ja que «elimina la compatibilitat del residencial amb apartaments i hotels en quasi tot el districte, i en la part que es permet ha de ser en edificis complets i que mantinguen una distància entre si de 150 metres», ha puntualitzat.
Ha recordat que al Cabanyal «es fixa, a més dels criteris del PGOU, una restricció addicional que estableix un màxim del 10 per cent per illa de cases i entre un 30 i 40 per cent en la primera línia del barri, enfront del mar», encara que ha precisat que la delegació d'Urbanisme «ja s'ha compromés a revisar a la baixa eixe percentatge en primera línia».