La Llei Trans de la Comunitat Valenciana, quatre anys generant drets

Oltra ha assenyalat, a més, la importància d'una llei estatal per a harmonitzar les normes

Guardar

monica oltra balance ley trans
monica oltra balance ley trans
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha presentat el balanç de l'aplicació de la Llei Trans a la Comunitat Valenciana, després de la seua entrada en vigor fa quatre anys. Una llei generadora de drets, que ha servit per a dignificar la vida de les persones trans, però també per a acompanyar-les en el procés. Així, durant la presentació, a la qual ha assistit el director general d'Igualtat en la Diversitat, José de Lamo, i Kristal Calvo, en representació de la vicepresidenta del Consell Consultiu Trans, s'han donat a conéixer les dades més significatives del balanç, aprofitant l'oportunitat per a "donar les gràcies al Govern del Botànic per donar visibilitat a la realitat trans i donar veu a un dels col·lectius que més ha patit i continua patint discriminació".El passat 30 de març de 2017, Les Corts, amb els vots a favor dels grups polítics del Consell i de Ciutadans – votant el PP en contra – s'aprovava la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere, més coneguda com a Llei Trans, "una llei fruit de les reivindicacions dels moviments socials i entitats LGTBI que tenia com a objectiu canviar la vida de les persones i generar drets com despatologitzar el fenomen trans, crear eines de suport durant tot el procés i el reconeixement de drets, com permetre que als menors se'ls cride pel seu nom triat en els centres educatius, reconéixer la seua identitat en la targeta SIP o la creació de la documentació administrativa fins al canvi del DNI, entre altres mesures", ha assenyalat Mónica Oltra.Així, una de les dades que més ha cridat l'atenció, precisament perquè demostra que "les persones trans són les que més recursos necessiten per a arribar a la igualtat efectiva", són els que provenen de les oficines Orienta. I és que una de cada tres atencions corresponen a persones trans, sent el grup d'edat d'entre 18 i 30 anys el predominant. Així mateix, en aquests quatre anys de la Llei Trans s'han produït 712 canvis de nom en les targetes SIP; s'han dut a terme 565 atencions quirúrgiques; i s'han registrat 91 activacions de protocols escolars entre 2018 i 2020.

ATENCIÓ SOCIAL

Des de la seua posada en funcionament el juliol de 2019 el servei Orienta ha realitzat 3.152 atencions que corresponen a 578 persones trans. Si en aquest període de temps el total d'atencions realitzades ha sigut de 9.378, això significa que una de cada tres atencions que realitza Orienta és a una persona trans i, d'aquestes, una de cada quatre correspon a persones trans estrangeres, la qual cosa evidencia una major vulnerabilitat d'aquest col·lectiu.La majoria de les atencions són en el grup d'entre els 18 i els 30 anys (55,1%), seguit del qual va entre els 31 i els 40 (25,3%) i l'atenció a la preadolescència i l'adolescència representa el 12,2% de les consultes. Ara l'objectiu és arribar a les persones trans majors, "aquelles que més han patit la divergència de gènere amb la dictadura".A més, durant la pandèmia, concretament entre abril i maig de 2020, es van realitzar 726 atencions a persones trans, la majoria d'elles per falta de recursos bàsics o problemes d'ansietat a causa del confinament.Així mateix, s'han realitzat 46 atencions vinculades amb situacions de transfòbia, una vulnerabilitat que també reflecteixen les atencions del 112 sobre aquest col·lectiu per agressions o situacions de perill i incidents sanitaris. En aquest sentit, ha destacat "la importància de la formació en delictes d'odi que enguany ja han rebut 676 agents dels cossos de forces i seguretat".Oltra també s'ha referit al reconeixement del dret a la identitat recollit en la Llei Trans amb la creació d'una documentació administrativa d'acord amb la identitat de gènere, "per a evitar situacions de sofriment a aquelles persones trans que encara no han pogut canviar el seu DNI", ha indicat. Des de la seua entrada en vigor i fins al 30 de desembre de 2020 s'han tramitat 39 sol·licituds de canvi en la documentació, la majoria de persones -el 38,5% - entre 18 i 30 anys d'edat. El 44% homes, el 46% dones i el 10% persones no binàries.

ATENCIÓ SANITÀRIA I EDUCATIVA

Respecte a l'atenció sanitària, entre 2017 i 2020 el sistema sanitari públic valencià ha realitzat 712 canvis de nom del SIP i 565 intervencions quirúrgiques, i només l'any passat 239 persones van rebre atencions psicoterapèutiques i 261 tractaments de teràpia hormonal i farmacològica.En l'àrea d'educació, la Conselleria d'Educació va crear en 2016 un protocol d'acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat que es va activar 91 vegades entre els cursos 2018-2019 i 2019-2020.Per part seua, les incidències per assetjament relacionades amb el col·lectiu LGTBI van representar un 4% del total en el curs 2018-2019 i un 7% en el 2019-2020. Oltra ha explicat que aquestes xifres "evidencien que és una realitat poc visibilitzada per por de majors represàlies tant en el centre educatiu com l'entorn familiar".En l'àmbit universitari, els protocols d'atenció a la identitat de gènere s'han activat 88 vegades en les universitats públiques valencianes entre 2017 i 2020.

INTEGRACIÓ LABORAL

Oltra ha assenyalat que aquest col·lectiu és qui major taxa d'atur pateix. Per això, ha destacat les ajudes per a la seua inserció laboral del programa 'Integrem', i ha ressaltat els avanços realitzats en el món de la cultura, l'esport i la comunicació on se'ls ha donat veu, i s'ha garantit la representació del col·lectiu.Amb tot, ha recalcat que queda "molt per fer" i per això s'han establit reptes de futur amb la creació de tres comissions: la social per a arribar a les persones majors trans; la sanitària per a avançar en la despatologització; i la laboral per a abordar la formació i el coneixement de la realitat trans entre els professionals de LABORA.Finalment, Oltra ha aprofitat per a reivindicar la necessitat d'una Llei Trans estatal que arribe als àmbits en els quals no pot arribar la Generalitat Valenciana "perquè està fora de les nostres competències i, a més, estiga en harmonia amb altres lleis autonòmiques o, fins i tot, amb l'OMS que ja va despatologitzar el fenomen trans". En aquest punt, la vicepresidenta ha assenyalat que, en aquests moments, "la pilota està en la teulada del Govern d'Espanya".

Arxivat a:

Destacats