La nova Llei de Plurilingüisme comença a debatre's en les Corts. Ahir van passar diversos representants d'associacions i organitzacions relacionades amb la llengua i l'educació, com el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) o l'Associació en defensa del Castellà, per a exposar els seus punts de vista davant els diputats. I el debat està servit. Des del STEPV aposten perquè el valencià siga "la llengua central" del model educatiu plurilingüe que es pretén impulsar, mentre que unes altres, com algunes agrupacions de pares i l'Associació en defensa del Castellà, creuen que hi ha risc de caure en la "imposició".
Aquesta llei arriba a les Corts després que la Conselleria d'Educació faça marxa enrere en el seu decret de plurilingüisme paralitzat per la justícia. Així doncs, ara es tramita com a proposició de llei en la cambra a proposta de PSPV, Compromís i Podem.
Part dels pares i les mares han criticat "la immersió lingüística" per "no promoure el castellà" ni donar impuls a l'anglès i demanen que es retire si no rep el suport de dos terços de la càmera. Per part de l'Associació per a la defensa del Castellà, també s'exigeix que es torne a negociar. Opinions que contrasten amb la dels sindicats i la Universitat.
La STEPV i la Universitat demanen més valencià
Des del STEPV proposen que el percentatge mínim de continguts curriculars en valencià, en ser la llengua minoritzada, siga com a mínim del 50%, i que en les àrees amb predomini valencià, quasi la totalitat de l'Educació Infantil s'impartisca en valencià. Actualment, la futura llei preveu que siga tan sols el 25% del temps en tots dos casos. Una altra proposta és la creació d'un coordinador de plurilingüisme en tots els centres.També el doctor en Filologia Avel·lí Flors i Mes creu que, almenys la meitat dels continguts haurien de donar-se en valencià, mentre que assegura que "no està justificat" el mínim d'hores en castellà establit en la legislació (25% del temps), ja que, assegura que és un "peatge" per a evitar que la llei siga inconstitucional.
Compromís: "Les llengües són riquesa"
Josep Nadal | @CompromisCortsEl grup parlamentari de Compromís ha fet costat a la futura llei. En concret, el diputat Josep Nadal, ha volgut remarcar que "les llengües són riquesa". Així mateix, s'ha preguntat "quines conseqüències podria tindre que un xiquet o xiqueta deixara d'aprendre una llengua oficial". I ha sentenciat: "Això no hauria d'ocórrer i amb aquesta llei no ocorrerà".