"Fake. No es verdad, no es mentira" es va inaugurar en l'IVAM des del 20 d'octubre i espera a molts més assistents durant esta tardor-hivern.
L'exposició ha impactat en els mitjans de comunicació ("Babelia" ja va dir alguna cosa) i el món de l'art perquè aborda un tema incòmode i alhora interessant: la falsificació. Un art dins de l'art que ha sigut la inspiració de bastants noms de la història.
L'acció de copiar i imitar una obra no va nàixer en esta època de memes. Moltíssim abans Aristòtil parlava de la mimesi com el sustente del drama representat en els teatres. També Plató va discutir en la seua acadèmia sobre eixa cova on la veritat s'escapava entre ombres sospitoses.
En l'era contemporània, Picasso va dir que l'art és una mentida que explica la veritat. Una mica després Orson Welles —punt de partida de "Fake"— provocava un pànic generalitzat amb el seu relat de marcians en la ràdio. Hui, el Ecce Homo restaurat encara impacta per l'intent fallit de millorar amb criteris artístics el que el pas del temps va envellir.
On es troba l'obra d'art, el llibre completament original? Hi ha límits o n'hi ha prou amb la versemblança? És legítim el camuflatge? Són algunes de les preguntes que intenta respondre esta exposició de 44 treballs comissariada per Jorge Luis Marzo.
En visitar-la es pot veure a un documental fals sobre l'arribada de l'home a la lluna o bé el cas del camp de concentració Theresienstadt, arreglat pels nazis abans de la visita de la Creu Roja. L'engany també és arma política i comandament a distància de masses. Tota empresa es prepara sempre per a l'arribada dels supervisors.
L'exposició, un panorama cultural per a no ignorar, es mostra en la galeria G7 del IVAM i espera més visitants dia a dia.
--Data: Des del 20 d'octubre 2016 fins al 29 de gener 2017Lloc: Galeria G7, IVAM (Guillem de Castro, 118, 46003 València)