L'exposició 'Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres' arribarà al municipi de Vallada (València) aquest diumenge, 18 d'agost, per a compartir la commemoració del 150 aniversari del naixement del literat, una mostra que viatja durant aquest estiu pel territori valencià com a celebració de l'Any Blasco Ibáñez.
L'exposició, organitzada pel Consorci de Museus en col·laboració amb Acció Cultural Espanyola i la Comunitat de Madrid, mostrarà la imatge fotogràfica de Blasco Ibáñez, al costat dels més notables escriptors espanyols del seu temps, en el Centre de Majors de Caixa Ontinyent dins del marc de les seues festes patronals, ha informat la Generalitat en un comunicat.
La mostra parteix d'una investigació entorn del retrat fotogràfic espanyol, des dels seus orígens fins a la Guerra Civil, que va donar lloc a la mostra 'El rostre de les lletres', organitzada per Acció Cultural Espanyola. Ara, amb un nou discurs entorn de la figura de Blasco Ibáñez, viatja per pobles i ciutats de la Comunitat.
El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, ha explicat que l'exposició "permet que retrobar-se amb la figura de Blasco Ibáñez i el que la seua obra representa per a l'imaginari col·lectiu" i ha afegit que "està recalant en diferents enclavaments culturals, per a reivindicar el ric patrimoni històric i arquitectònic dels pobles i ciutats del nostre territori".
DES DE LES SEUES ESTADES EN LA PRESÓ FINS A LA SEUA MORT
Blasco Ibáñez va nàixer a València en 1867 i va morir en Menton (França) en 1928. Va ser l'escriptor valencià "més important i el més reconegut". A la fi del segle XIX, quan no havia complit encara els 30 anys, "era una figura popular i volguda, al qual seguien les masses enfervorides, atretes per les seues idees i per la força volcànica dels seus discursos".Les fotografies mostren a Blasco Ibáñez com a ciutadà, escriptor i tribuno, des de les seues primeres estades en la presó valenciana de Sant Gregori fins al retorn de les seues restes mortals, acompanyat per les més altes autoritats de la República i pel fervor dels seus paisans.
RETRATS DE GRANS ESCRIPTORS
La visió fotogràfica de Blasco Ibáñez es complementa amb una selecció de retrats de grans escriptors espanyols que van coincidir amb ell en el seu pas per la vida. Són fotografies de la seua vida pública i privada que permeten descobrir a la persona que hi ha darrere del reconegut personatge.Així, en la mostra es pot veure a Emilia Marró Bazán amb el seu gat, en els salons de la seua casa madrilenya del carrer Princesa, en la qual rebia a tot el Madrid de la societat i de la cultura, en 1910.
També s'observa a José Echegaray a la seua arribada al Palau Real per a una sessió de consultes amb el rei Alfons XIII (cap a 1905); i a Benito Pérez Galdós llegint galerades del seu discurs d'ingrés en l'Acadèmia Espanyola, el 6 de febrer de 1897,; a més de Joaquín Sorolla retratant a Jacinto Benavente en 1917, en el seu estudi de Martínez Campos, actual Museu Sorolla.
Destaquen en la selecció diverses imatges de grup en els quals es pot veure, per exemple, capitanejada per Manuel Azaña i Valle-Inclán, la tertúlia literària de la Terrisseria de l'Ateneu de Madrid, que es va convertir en els últims dies de la Monarquia en "un actiu focus de conspiracions republicanes (1930)", segons el Consorci.
Així mateix, es pot veure una imatge de la redacció de la revista 'Espanya' on es troben junts a Ortega y Gasset, Azorín, Pío Baroja i Pérez d'Ayala, entre altres.
IMATGES D'UN "ÈXIT SENSE FRONTERES"
També recull la fotografia de l'arribada de Blasco Ibáñez a l'Argentina, en 1910. "Es diu que van anar a rebre-li més de 100.000 persones i quan va arribar al port de Buenos Aires, una dotzena de reporters van pujar a la coberta del vaixell per a fer-li les seues primeres fotografies al país", han explicat.La dimensió internacional del literat valencià es pot veure en diverses fotografies, ja que "l'èxit i la popularitat de Blasco Ibáñez no van tindre fronteres", han assenyalat. Durant una llarga gira de conferències pels Estats Units, l'escriptor va ser investit 'doctor honoris causa' per la Universitat de Washington.
L'exposició és el resultat de més de 20 anys d'investigació en desenes d'arxius públics i privats, espanyols i estrangers. Les fotografies que componen la mostra procedeixen de diferents institucions com la Biblioteca Nacional d'Espanya, la Biblioteca Valenciana, l'Arxiu Històric Provincial de Guadalajara, la Col·lecció Pedro Melero, la Fundació José Ortega y Gasset-Gregorio Marañón, l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya o la Biblioteca del Congrés de Washington.