Per a ningú és nou. Juan López Muñiz, que va prendre el comandament del Levante després del seu descens, ha fet una excel·lent temporada. Si bé el planter és un dels millor nodrits de la Segona Categoria, el treball dels jugadors granotes enlluerna cada partit.
Més enllà de l'eliminació de la Copa del Rei davant el Cádiz per penals, ara han fet de tot. Guanyar la totalitat dels seus partits a casa; golejar al Zaragoza per 4-2; i últimament aconseguir la remuntada en el Ciutat contra el Valladolid. Amb el triomf enfront dels val·lisoletans, a més, l'equip va aconseguir la mateixa gesta que a l'octubre del 2012: encadenar tres victòries seguides en Lliga. En eixa època, l'equip venia de rebre 4 gols de l'Osasuna, va despertar de la letargia i va guanyar al Valencia, al Getafe i al Granada en un lapse de vint-i-un dies. Hui es torna a celebrar el mateix.
Tot això té una raó de ser, un home, Muñiz. El rendiment de l'entrenador en Segona està molt proper al 100%: solament ha perdut un partit (contra el Córdoba) i empatat un altre (davant el Nástic). Malgrat aquests bons nombres, l'entrenador sap que el millor és avançar tranquil·lament perquè la competitivitat en aquesta part del futbol espanyol és protagonista absoluta. Coneix la categoria: en la temporada 2015/2016 va estar al comandament de l'Alcorcón durant exactament 365 dies. Sap de què parla.
Quin és el truc? La calma. Des de les rodes de premsa fins als partits dels caps de setmana, l'asturià ha transmés una empremta quasi zen. És una actitud que es contagia als seus jugadors. Cada vegada que parlen, els jugadors de Muñiz comenten que no cal avançar-se als fets. Que és temptador mirar tot des de dalt, però que no val la pena. Que encara queda molt i açò és molt llarg.
És clar que Muñiz és un dels factors d’este Levante guanyador. Sense ell, tanmateix, les coses serien diferents. Clarament.