La inversió en R+D és un dels principals determinants del creixement de la productivitat i, per tant, del benestar social (PIB per càpita) de les economies. En conseqüència, hauria de ser una variable a protegir dels vaivens del cicle econòmic, alguna cosa que no ha succeït a Espanya. Així, la crisi que va començar en 2008 ha incidit de manera negativa en l'esforç investigador, ja que la ràtio R+D/PIB (percentatge d'inversió en R+D sobre el PIB) ha caigut de forma ininterrompuda des del 2009, aconseguint en 2015 un nivell (1,22%) similar al del 2007. D'esta forma, s'ha ampliat la distància que separa a Espanya de la Unió Europea en esforç inversor (1,22% vs. 2,03% en 2015), així com de les economies més avançades. En l'àmbit de les regions espanyoles, també la crisi ha provocat un descens de l'esforç inversor en R+D, ja que amb una sola excepció (Múrcia), en totes ha caigut la ràtio R+D/PIB en eixe període. És de destacar la caiguda del 27% que ha tingut lloc a Cantàbria, on esta ràtio ha passat de l'1,16% al 0,85%, i Astúries (ha caigut un 26%, del 0,99% al 0,73%). En general, és en les comunitats autònomes en les quals més va augmentar l'esforç inversor en el període d'expansió on més ha caigut en el període posterior de crisi.
La reducció de les diferències regionals des del 2009 són denominador comú, tant en la despesa en R+D de les empreses, com del sector públic (inclòs ensenyament superior). No obstant això, la reducció ha sigut molt més acusada en el cas del sector públic que en les empreses, encara que cal tenir en compte que en els anys d'expansió la divergència que va tenir lloc en l'esforç inversor també va ser superior en la despesa en R+D de les AAPP i en ensenyament superior. En conseqüència, amb la caiguda que ha tingut lloc en l'esforç inversor en els últims anys, les diferències regionals han tornat al nivell que tenien en 2007, però es mantenen molt per damunt (un 38%) dels nivells del 2000.