El Palau de les Arts convida la Companyia Nacional de Dansa, María Pagés Compañía i La Veronal per a la segona edició del seu cicle 'Les Arts és Dansa'.
La sala principal i el Teatre Martín i Soler acullen les diferents propostes, que inclouen des del ballet clàssic fins a les noves creacions contemporànies, passant pel flamenc, amb tres espectacles a càrrec de companyies espanyoles especialitzades en cada un dels estils que presenten.
Les Arts comença aquest cicle amb el debut de María Pagés Compañía, un dels màxims exponents del flamenc espanyol, els dies 6, 7 i 8 de novembre. La sala principal rep la 'bailaora' i coreògrafa sevillana, Premi Nacional de Dansa i Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, amb 'Una oda al tiempo', espectacle que les Arts recupera després de la seua cancel·lació la passada temporada.
María Pagés, directora, coreògrafa i creadora del vestuari de l'espectacle, reflexiona sobre la contemporaneïtat i sobre el necessari diàleg amb la memòria, dins del cicle de propostes amb què les Arts inaugura la temporada 2020-2021 i que suggereix un exercici d'introspecció sobre la capacitat de superació de l'ésser humà.
Pagés planteja des del flamenc, amb la dramatúrgia i els textos d'El Arbi El Harti, una reflexió ètica i artística sobre el present; es pregunta sobre el món actual; revisa la llum i les ombres del nostre temps; parla de l'efímer, l'eternitat i de la implacable irreversibilitat del temps sobre el cos, el desig, l'art i la vida.
Acompanyada per quatre 'bailaoras', quatre 'bailaores' i set músics, la genial sevillana explora la tradició cultural espanyola; revisa els pals flamencs nodrint-los de la música d'Ígor Stravinsky, Bernard Herrmann, John Cage, Antonio Vivaldi i Georg Friedrich Hndel.
En el mes de març, les Arts encomana la seua incursió en la dansa contemporània a La Veronal, una de les companyies més internacionals del país, que dirigeix el valencià Marcos Morau, Premi Nacional de Dansa 2013. El 12, 13 i 14 de març, el Teatre Martín i Soler presenta 'Sonoma', estrenat recentment en el Festival Grec.
El director de La Veronal reprén les principals línies del muntatge que va crear en 2016 per al Ballet de Lorraine, 'Le Surréalisme au service de la Révolution', inspirat en l'univers de Luis Buñuel i la Calanda medieval junt amb el París cosmopolita. En 'Sonoma', Morau amplia i desenvolupa tot aquest microcosmos, en què Buñuel descriu l'abisme en què cau la imaginació humana, que és lliure, però l'home no ho és.
Com el mateix coreògraf ha explicat, "'Sonoma' no existeix en el diccionari, però conté parts del grec 'soma' (cos) o del llatí 'sonum' (so). Hui vivim la història molt de pressa, tan ràpid que a penes podem seguir-la. Podria dir-se que caiem cap avant i que, durant aquesta caiguda accelerada, com en una muntanya russa, cridem.'Sonoma'seria aquest so del cos quan cau".
La Companyia Nacional de Dansa clausura, a finals de juny, 'Les Arts és Dansa' amb una nova producció d'un dels grans clàssics del gènere, 'Giselle', quinta essència del ballet romàntic, amb música d'Adolphe Adam, coreografia de Jules Perrot i Jean Coralli i llibret de Théophile Gautier i Jules-Henri Vernoy, basat en l'obra 'De l'Allemagne', de Heinrich Heine.
Joaquín De Luz, qui va ser durant anys ballarí principal del New York City Ballet i des de setembre de 2019 dirigeix la Companyia Nacional de Dansa, proposa una 'Giselle' vista a través del romanticisme espanyol. El seu plantejament, inspirat en la poesia de Bécquer, sense abandonar els elements que han fet de l'obra un clàssic, inclou també motius propis de l'escola bolera i de les tradicions espanyoles.
En la part musical, Óliver Díaz torna a l'orquestra de la sala principal de les Arts per a dirigir l'Orquestra de la Comunitat Valenciana en una de les partitures més apreciades del gènere.